Enterrament d'Azaña en el cementeri de Montauban, 5 de novembre de 1940. Associació Manuel Azaña.

Crespó negre Centre Documental de la Memòria Històrica.

Dibujo de Manuel Azaña yacente Asociación Manuel Azaña.

Carta de Manuel Azaña a José Giral, ministre sense Cartera de la República, en la qual li refereix les raons que li van portar a presentar la seua dimissió com a president de la República. Collonges-sous-Salève, 9 març 1939 Arxiu Històric Nacional.

Carta de Manuel Azaña a José Giral, ministre sense Cartera de la República, en la qual li refereix les raons que li van portar a presentar la seua dimissió com a president de la República. Collonges-sous-Salève, 9 març 1939 Arxiu Històric Nacional.

Al gener de 1939, quan pareix inevitable la derrota de les forces republicanes, Azaña es trasllada a la frontera francesa. A La Vajol (Girona) s'arriarà per última vegada la bandera republicana.

Ix d'Espanya el 5 de febrer de 1939, perseguit per agents de Franco, de Vichy i la Gestapo. S'allotja en una casa, La Prasle, en Collonges-sous-Salève. Viatja a París i, el 27 de febrer de 1939, ja sentenciada la causa republicana pel reconeixement de França i Gran Bretanya al govern franquista, Azaña presenta la seua dimissió com a president de la República.

A l'octubre es trasllada a Pyla-sud Mer, prop de Bordeus. L'1 de setembre Alemanya havia invadit Polònia; el 3, França i Gran Bretanya declaren la guerra a Alemanya, mentre es publica l'edició francesa de La vetlada a Benicarló. El 14 de juny les tropes alemanyes aconsegueixen París i el 16, Pétain demana l'armistici. Negrín visita a Azaña per a oferir-li el seu trasllat a Anglaterra, que rebutja.

Amb França dividida en dos, Azaña, ja malalt, i la seua esposa viatgen en ambulància cap a Périgueux. Els seus perseguidors saquegen la casa de Pyla-sud-Mer, roben els seus papers i capturen a Cipriano que és condemnat a mort, pena que serà commutada.

Al setembre, s'instal·la en Montauban, prop de Tolosa. El govern de Vichy impedeix que isca de la ciutat.

Azaña mor en l'Hôtel du Midi la nit del 3 de novembre de 1940 i és enterrat en Montauban sota la bandera de Mèxic, perquè les autoritats franceses no van permetre la bandera republicana. La Legació mexicana va sufragar les despeses de l'enterrament.

En Montauban cada any es recorda la seua memòria i la figura i l'obra d'Azaña estan ostensiblement presents.

Última bandera

Esta bandera va ser arriada per Manuel Azaña a La Vajol el 2 de febrer de 1939. En la seua llarga carta-crònica a Ángel Ossorio i Gallard parla d'este emblema, després de fer una emotiva ressenya de l'últim acte en terra espanyol, la revista al batalló presidencial:

"Dos dies abans havia recollit la bandera del batalló, que ara, desplegada en una de les parets de la meua cuartito de treball, és tema de contemplació ascètic-política, perquè em servirà de mortalla".

La bandera es trobava en una de les caixes que van ser segrestades per la Gestapo i la policia espanyola en Pyla-sud- Mer i que van aparéixer en les dependències de la policia a Madrid, en 1984.

Els tres quaderns robats

Diari manuscrit de Manuel Azaña. Primer volum dels coneguts com a "quaderns robats".Azaña va entregar en 1936 els quaderns de les seues Memòries al seu cunyat, Cipriano de Rivas Cherif, llavors cònsol d'Espanya a Ginebra, pensant que estarien fora de perill fora d'Espanya. Tres d'ells van ser robats del consolat per Antonio Espinosa. Corresponien a un període cronològic especialment tibant: la revolta de Sanjurjo, a l'agost de 1932, la repressió de Casas Viejas al gener de 1933 i la crisi de l'estiu d'eixe mateix any que va acabar amb el bienni republicà-socialista. Havien romàs en El Pardo fins que, en 1996, Carmen Franco Polo els va entregar a l'Estat espanyol. Des de llavors, els originals manuscrits es conserven en l'Arxiu Històric Nacional.

Sobre la cultura:

El Museu del Prado és més important per a Espanya que la República i la monarquia juntes.

Crònica abreujada de quinze dies. Carta a Ángel Ossorio. La Prasle, Collonges-sous-Salève, 18 de juny de 1939.

Sobre el futur d'Espanya:

Si hem de passar com a espanyols de mort a vida, si el nostre país no ha de ser un podrimener en què la víctima i el botxí es corrompen junts, si ha d'aconseguir-se una transfiguració de l'esperit nacional a favor de l'escarment apadrinat per la bogeria i l'estultícia serà tornant-se de cara a la realitat del sentir espanyol, que no pot haver malgastat la lliçó i aprofitar-ho per a fundar una cosa nova, cremant no solament les bambolines i els bastidors, sinó la lletra i la solfa de les representacions caducades […] Confiem que hi haurà gent nova capaç d'entendre-ho millor.

Carta a Esteban Salazar Chapela. Pyla-sur-Mer (Gironde), 26 de febrero de 1940.