La subdelegada del Govern a la Corunya, María Rivas, va repassar este matí els avanços i millores que el Govern de Pedro Sánchez va impulsar en este primer semestre de l'any a la província de la Corunya. El va fer a través de les dades oferides en l'anàlisi semestral de rendició de comptes del Govern d'Espanya, l'informe Cumpliendo, presentat la setmana passada pel president del Govern. “Un informe que posa xifres, projectes i rostres concrets a una acció de govern compromesa, pròxima i transformadora per a la ciutadania”, va definir ratificant amb xifres el compromís profund i sostingut del Govern amb la Corunya, subratllant les moltes oportunitats que hi ha per a continuar transformant la seua economia i consolidant la creació d'ocupació de la mà del Pla de Recuperació, que es va demostrar com “una eina imprescindible del Govern per a millorar la província i impulsar-la cara el futur”.
En Galicia ja són més de 60.000 els beneficiaris i beneficiàries del Pla de Recuperació, Transformación i Resiliència (PRTR), elevant-se la seua inversió en el territori fins als 4.124 M€. A més, va posar l'accent en el profund suport del Govern al teixit productiu gallec, perquè el 42% d'eixos beneficiats i beneficiades del PRTR són petites i mitjanes empreses “el que reflecteix una distribució equitativa i pròxima dels recursos públics”, va dir.
Entre els restants beneficiaris es troben pràcticament tota la resta d'entitats possibles, des d'empreses més grans fins a fundacions o ajuntaments “facilitant un repartiment equilibrat i diversificat d'estos fons”.
Dinamització i impuls econòmic
La subdelegada va informar que, a l'empara del Pla de Recuperació, els projectes estratègics per a la recuperació i la transformació econòmica (PERTE) del Govern van deixar a Galícia més de 811 milions d'euros en ajudes a empreses de la comunitat.
En eixa aposta per la sostenibilitat i la digitalització juguen un paper clau el turisme i comerç. En Galícia, un de cada dos ajuntaments està beneficiant-se ja dels més de 200 milions d'euros del Govern per a la transformació i modernització del sector turístic, mentre que en el camp del comerç es van impulsar projectes per a fer més sostenibles els mercats urbans i rurals i enfortir l'activitat comercial en zones turístiques, amb una aportació que suma 23,29 milions d'euros.
Així mateix, la subdelegada va posar l'accent en el suport del Govern a sectors estratègics com el naval que ressorgeixen de la mà de contractes com això de les fragates de la sèrie F-110 per a l'Armada espanyola, amb més de 4.300 milions d'euros per a Navantia, als quals cal afegir els 440 milions compromesos per a la construcció d'un Vaixell d'Aprovisionament en Combat (BAC) també en la drassana pública, que rep 170 milions d'euros dins del seu pla de transformació digital per a la construcció del taller de blocs. Això suma una inversió total per a Ferrol de més de 5.000 milions d'euros. “Són xifres que consoliden la indústria, reactiven l'ocupació i projecten la comarca de Ferrol cap al futur”, va avançar.
Otro dels eixos clau d'actuació és la transició cara un model més eficient, social i sostenible. En este àmbit, el Govern destina més de 300 milions a Galícia al desenvolupament de projectes d'energia verda per a reindustrializar la Comunitat, donant suport a iniciatives d'hidrogen verd, producció tèrmica amb energia solar o xeotérmica, o l'aprofitament de l'energia eòlica o eòlica marina, entre altres. 181M€ d'ells corresponen al PERTE d'Energies Renovables, Hidrógeno Renovable i Almacenamiento (EHRA) i 30 al programa RENMARINAS, en Arteixo, a través del PRTR. La Comunitat Autònoma va rebre en este camp 17,5 M€, dels quals va executar un 38%. A més, va rebre 106,9 M€ per a impulsar l'autoconsum i l'emmagatzematge residencial, dels quals va executar el 65%.
En el PERTE ERHA, destaca el parc eòlic d'As Somozas, que rep 13,4 milions.
En el PERTE d'Economia Circular destaquen els 4,4M€ per a la instal·lació eficient donant ús a la matèria primera de proximidade amb una baixa petjada de carboni en Boiro, o el PERTE CAMP amb 0,3M€ per al comerç a l'engròs de peix i mariscos i altres productes alimentosos a l'empresa Kibus Distribució Alimentosa, en Oleiros. El projecte H2POLE en As Pontes, amb 15 milions d'euros, permetrà posar en marxa una planta d'hidrogen de 100 megavats. Preveu crear 100 ocupacions directes i indirectes en la seua fase d'explotació. El projecte GP H2 en As Pontes, amb altres 15 milions d'euros, permetrà alçar un electrolizador PEM destinat a ús industrial per a autoconsum, producció d'amoníac i de fertilitzants. Preveu crear 60 ocupacions directes.
Dins del programa d'incentius 3 cadena de valor H2 renovable, Naturgy Nuevas Energías SLU rep 15M€ per a instal·lar una planta de producció d'hidrogen renovable en Meirama, la qual cosa li permetrà obtindre 4.500 tones d'hidrogen a l'any.
En el PERTE de microelectrònica i semiconductors (XIP), l'empresa Maxwell Applied Technologies a la Corunya va rebre 1,4 milions d'euros per al disseny i desenvolupament de solucions innovadores per a sistemes de comunicació d'última generació.
Dins del PERTE Economia Social, en la línia d'acció de Bioeconomía, es van destinar 1,3 milions d'euros per al projecte de “Laboratori Ecosocial del Barbanza”. Així mateix, el Centre Tecnològic de Supercomputación de Galícia (CESGA), a Santiago, rep 47,7 milions d'euros per a millorar les seues instal·lacions.
En l'àrea de Turisme, es van destinar 2,5 milions d'euros per a dos projectes d'Experiències turístiques de l'Associació Gallega d'Activitats Nàutiques i la Comarca de Ferrol, i 11M€ per al Parador de Santiago de Compostel·la.
Protecció de l'Estat del Benestar
A més d'impulsar la transformació del model productiu, uns altres dels eixos d'actuació del Govern és donar resposta a les necessitats de la població perquè “no parlem sol de grans projectes. Parlem també de persones”, va destacar Rivas.
En este aspecte, la subdelegada va recordar que l'Executiu de Pedro Sánchez va comprometre 526 milions d'euros per a impulsar polítiques d'habitatge a Galícia, una inversió que possibilitarà la construcció de 1.406 habitatges públics i la rehabilitació de més de 18.000 habitatges en la comunitat. Així, porta transferits a l'Administració gallega un total de 92 milions per a construir i rehabilitar poc menys de 4.000 habitatges. Són importants les novetats al respecte de l'habitatge, perquè la Corunya acaba de ser declarada la primera ‘zona tensionada’ de Galícia, la qual cosa beneficiarà la baixada dels preus dels lloguers limitant els habitatges d'ús turístic, topant les rendes i impulsant beneficis fiscals i ajudes, en poder acollir-se esta ciutat a la Llei d'Habitatge desenvolupat pel Govern, “que abunda a garantir que a Espanya l'habitatge és un dret i no un bé de mercat”. No és l'única ciutat gallega que persegueix este objectiu, perquè Santiago de Compostel·la també aspira a aconseguir este estatus.
Gracias a l'aposta del Govern de lligar l'increment de les pensions a l'IPC, les més de 310.000 pensions per jubilació de la població de la província de la Corunya pugen més en un any que en tots els anys junts dels executius del PP. D'aquesta manera, l'ingrés mig mensual d'una persona de la Corunya jubilada és 399 euros superior hui dia que en el mateix moment del 2018, aconseguint actualment els 1.358 euros enfront dels 959 d'aquell temps.
I igual que van créixer les pensions, el van fer els salaris. Així, va apuntar la subdelegada que des que governa Pedro Sánchez, el salari mínim va pujar quasi 400€, més d'un 54%, respecte als 736 euros que va deixar el PP. Ara, els 135.900 treballadors i treballadores gallecs que perceben el mínim legal cobren al mes 1.134 euros. A la Corunya hi ha més de 35.000 beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital, que, igual que les pensions, es va revaloritzar enguany un 2,8%. Així mateix, el Bo Social Elèctric compta amb 38.171 beneficiaris.
La província aconsegueix els 484.098 afiliats a la Seguretat Social, amb un creixement mensual i interanual del 0,77%, amb un augment de 51.674 persones ocupades més que al juny de 2018. A més, es van realitzar 98.917 contractes indefinits, la qual cosa suposa un 142% més que en 2019.
En materia de educació, la subdelegada va subratllar l'increment de les bosses i de la seua quantia a Galícia, amb 132 milions d'euros (un increment del 59% en huit anys de Govern) la bosses per a ajudar la 54.000 joves i joves amb els seus estudis. En FP/FP es van crear 42.426 places, de les quals el 63% corresponen a cicles formatius relacionats amb la digitalització. A la Corunya, les places relacionades amb cicles formatius de digitalització són 11.928. A més, des de l'1 de gener de 2024 els alumnes que realitzen pràctiques formatives no remunerades estan inclosos en el sistema de la Seguretat Social. Esta mesura va permetre que, des de la seua entrada en vigor fins al 30 de juny de 2025, quasi 30.000 estudiants de la província van estar en alta en la Seguretat Social per cursar pràctiques no remunerades. La cotització comporta generar drets a prestacions futures, com la jubilació, i ampliar la protecció social d'estos alumnes.
A més, més de 10.000 joves i xiques de la província que complisquen en 2025 els 18 anys es podran beneficiar del Bo Cultural Jove amb 400 euros per a accedir a productes culturals amb només inscriure's en el portal www.bonoculturajoven.gob.es abans de 31 d'octubre
Por otro lado, Rivas va fer referència al compromís del Govern en la lluita contra la violència de gènere, amb més de 783.000 euros per als ajuntaments de la província per a lluitar contra la violència masclista dels fons del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere per a l'any 2025.
Infraestructures i transició verda i digital
La dotació i millora d'infraestructures és un altre dels eixos que marca l'acció del Govern a Galícia, sense deixar d'avançar en l'aposta pel ferrocarril. Es van posar en servei els trens Avril, que des que connecten Vigo i la Corunya amb la Meseta sumen més de 1,5 milions d'usuaris. Es va finalitzar la intermodal de Santiago de Compostel·la este mateix juny, i cal no oblidar els accessos ferroviaris als ports exteriors de Ferrol i la Corunya, que sumen altres 200 milions. Destina per a l'execució de les obres de la remodelació de l'estació de la Corunya-Sant Cristóbal i senyalització, sistemes de protecció de tren, control de trànsit centralitzat i comunicacions de l'estació de la Corunya una inversió de 71 milions d'euros.
En el camp de les carreteres, després d'un prolífic 2024 que va portar amb si una inversió de 650 milions d'euros en millores com el primer tram de la La-57 a Pontevedra; l'Orbital, a Santiago; l'enllaç de ‘Sol i Mar’, en l'àrea metropolitana de la Corunya, o l'obertura en temps rècord dels viaductes del Castre en l'A-6, es continua avançant en el 2025.
En l'actualitat el Govern està executant a Galícia 50 km de noves carreteres que suposen una inversió de 387 milions d'euros, incloent la remodelació de Alfonso Molina a la Corunya o humanitzacions com les del Milladoiro (Estimes) o la finalitzada la setmana passada en les Piules (Ferrol).
Pel que fa a mobilitat sostenible i digital es van destinar 20M€ per a Coruña; 3,9M€ per a Santiago; 1,6M€ per a Arteixo; 1,5M€ per a Narón i un milió per a Ribeira.
En l'apartat de rehabilitació d'edificis públics destaquen, dins del PIREP municipal, les rehabilitacions dels comprats de Muntanya Alta i Saint Lucia a la Corunya, amb 5,9 milions d'euros, o, en el PIREP autonòmic, la rehabilitació de l'edifici administratiu de la Conselleria de Medi Ambient a la Corunya, amb 2,3M€.
Dins de l'apartat de renaturalización de les ciutats destaquen els 3,6 milions d'euros que rep Santiago de Compostel·la per al projecte “Entre Sar e Sarela”, d'impuls de la infraestructura verda de la ciutat per a afavorir la connectivitat ecològica de l'Anell Verd Exterior amb la trama urbana.
Otras actuacions destacables són el condicionament d'una senda per als vianants entre Cap Vilán i el Cementeri dels Anglesos en Camariñas, amb dos milions d'euros.
Galícia rebrà l'any 2026, a més dels fons del Pla de Recuperació, Transformación i Resiliència (PRTR), els majors lliuraments a compte de la seua història per segon any consecutiu, que ascendeixen a 10.878 milions d'euros i representen un 6,2% més que en el 2025, quan ja s'havia aconseguit la fita dels 10.239 milions d'euros en lliuraments a compte. Això se suma a la liquidació de 2024, que situa la suma total que rebrà Galícia l'any vinent en 11.582 milions d'euros.
“Tot això demostra que tenim un Govern que inverteix, que transforma, que protegeix i que garantidors drets. Que no deixa a ningú arrere, i que treballa per un futur sostenible, modern i just per a la província de la Corunya”, va concloure la subdelegada.
