La resposta cientificotècnica desplegada per entitats públiques de recerca ha sigut una constant des de l'inici de l'erupció. No obstant això, el seu paper adquireix més rellevància una vegada finalitzada l'emergència, ja que pot contribuir a mitigar l'impacte del desastre natural i a previndre situacions similars en el futur. Referent a això, s'han destinat 2,5 milions d'euros en subvencions a universitats i centres públics estatals i autonòmics per a la realització dels següents projectes de recerca:
- El fortalecimiento de las actividades de I+D+i orientadas a reducir el riesgo volcánico en La Palma, por parte del Instituto Volcanológico de Canarias.
- La neteja d'instal·lacions i equips i la compra de equipament de prevenció, per part de l'Institut d'Astrofísica de Canàries.
- Actuacions de monitoratge, avaluació i seguiment multidisciplinari de l'erupció i els seus efectes sobre la població i el territori, per part de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria i de la Universitat de La Llacuna.
- L'avaluació de les conseqüències de l'erupció en els cultius de plàtans, per part de l'Institut Canari de Recerques Agràries.
Al costat d'estos projectes, una part de la quantia total s'ha destinat al CSIC, a l'ISCIII, PLOCAN i GRANTECAN per a donar continuïtat als projectes de monitoratge de l'entorn marí, avaluació de la qualitat de l'aire i protecció del Gran Telescopi de Canàries posats en marxa durant l'emergència.
Tots estos estudis són presentats en el comité científic del PEVOLCA i permetran informar del disseny d'estratègies per a la reconstrucció d'infraestructures sobre bugades o per a la recuperació de l'entorn natural.