Centre Documental de la Memòria Històrica
El Centre Documental de la Memòria Històrica (CDMH), situat a la ciutat de Salamanca, custòdia una rica i heterogènia documentació que abasta la Segona República, la Guerra Civil, la dictatura franquista, l'exili repulicano, la deportació d'espanyols a camps de concentració i la Transició cap a la democràcia. Estos fons documentals inclouen tant un important arxiu com una destacada biblioteca i hemeroteca especialitzades.
Esta documentació pot ser consultada pels investigadors i pels ciutadans en general mitjançant les vies que es detallen en l'apartat de Serveis d'esta pàgina web.
A més de la labor arxivística i bibliotecària, el CDMH desenvolupa una destacada tasca de difusió cultural a través de l'organització d'activitats, exposicions, l'elaboració de continguts específics per a esta pàgina web i xarxes socials i la realització d'activitats pedagògiques.
| Nom del recurs | Dates extremes | Nombre de registres | Observacions |
|---|---|---|---|
| Base de dades de Militars i membres de les Forces d'Ordre Públic al Servei de la República | 1936-1939 | | Recull els noms de les persones que van estar al servei de la República en les Forces Armades, Forces d'Ordre Públic o Cos de Carabiners durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i els nomenaments de la qual van aparéixer durant els anys del conflicte en les següents publicacions oficials:
Es relaciona únicament el personal que en les Forces Armades va obtindre una ocupació o grau militar de, almenys, sotsoficial, durant el període comprés entre el 18 de juliol de 1936 i l'1 d'abril de 1939, així com els que van ingressar com a membres de les Forces d'Ordre Públic o del Cos de Carabiners. Amb la consulta a la base de dades podrem obtindre les següents dades:
En la base de dades NO figura l'ocupació o grau militar obtingut. Si es desitja aconseguir eixa dada haurà de consultar-se la publicació corresponent o dirigir-se al Centre Documental de la Memòria Històrica sol·licitant la reproducció de la mateixa mitjançant el formulari que apareix en l'última columna de la resposta. Esta base de dades es va realitzar amb motiu de la publicació de la Llei 37/984, de 22 d'octubre, de reconeixement de drets i serveis prestats als qui durant la guerra civil van formar part de les Forces Armades, Forces d'Ordre Públic i Cos de Carabiners de la República (BOE núm. 262, d'1 de novembre, p. 31689). Va ser fruit d'un acord entre els ministeris de Cultura i d'Hisenda, havent-se utilitzat des de llavors per als treballs d'obtenció d'antecedents dels causants dels drets establits en la Llei. En l'actualitat, encara que continua sent un instrument vàlid per al compliment de l'objectiu inicial, s'ha estimat oportú difondre-la per a coneixement i utilització de tots aquells que estiguen interessats en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), per raons administratives o de recerca. |
| Base de dades de morts i desapareguts de l'Exèrcit de Terra de la II República | 1936-1939 | | Recull els noms de les persones que pertanyents a l'Exèrcit de la República durant la Guerra Civil Espanyola, van ser causants del dret de percepció de pensió per mort, desaparició o inutilitat. A més del nom figuren la professió o professions declarades al costat de les dades de localització del document del qual s'ha extractat la informació i de la documentació complementària. Si desitja reproducció del document pot utilitzar el formulari que apareix en l'última columna de la resposta a cada consulta que es realitza. Figuren:
La base de dades de desapareguts, morts i inútils creada per l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola ha utilitzat informacions procedents dels documents de la Pagadoria Secundària de l'Exèrcit de Terra, organisme republicà encarregat de l'abonament de pensions extraordinàries per mort, desaparició o inutilitat. En l'exercici de les seues funcions la Pagadoria va crear diverses sèries documentals que recullen el procés de sol·licitud, reconeixement i abonament dels drets econòmics als causants o familiars, en el cas de defunció, que són els expedients de concessió de pensions, els testimoniatges sintètics i les fitxes de control de causants. Estes últimes, elaborades per la Secció d'Estadística amb la finalitat que el seu nom indica, recullen les dades fonamentals de cada persona, entre ells, els de filiació personal i militar, la data i lloc en què va ocórrer la mort, desaparició o cessió, i les dades de la família del causant. És per això que es va seleccionar esta sèrie per a traure de la mateixa les dades que permeteren utilitzar esta documentació amb rapidesa i eficàcia per a identificar a les persones i utilitzar esta dada en els treballs d'obtenció d'antecedents per a justificar els pagaments de pensió i indemnitzacions que la legislació vigent ve determinant. |
| Causa general | 1940-1967 | 1953 lligalls, recollits en 4.000 caixes o unitats d'instal·lació | Por decret de 26 d'abril de 1940, es concedeixen àmplies facultats al Fiscal del Tribunal Suprem perquè procedisca a instruir la Causa General, a fi d'esbrinar els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la "dominació roja". Davant la complexitat que va adquirint l'esbrinament, s'establix que, per Decret de 19 de juny de 1943, es designe a un Fiscal Cap de la Causa General que, sota l'exclusiva i directa dependència del Ministre de Justícia, assumisca les facultats que fins a eixe moment tenia assignades el Fiscal del Tribunal Suprem; encara que, per Decret de 25 d'abril de 1958, es disposa que quede de nou sota la dependència del Fiscal del Tribunal Suprem i se li restituïsquen les seues facultats. El Ministeri Fiscal, sota la direcció del Fiscal del Tribunal Suprem, va assumir la tasca de recollir tota la documentació que servira per a tal fi, formant la denominada "Causa General", fins que el Decret llei de 31 de març de 1969 va reconéixer la prescripció de les possibles responsabilitats penals per fets esdevinguts abans de l'1 d'abril de 1939. Esta recerca, duta a terme en cada província pels fiscals delegats a aquest efecte, recull els fets delictius esdevinguts en els tres anys de guerra civil sota el Govern republicà, des de les eleccions de febrer de 1936 fins a abril de 1939, plasmats en una documentació classificada en onze peces, el contingut de les quals és el següent:
Amb els resultats obtinguts en totes estes peces, el Fiscal Instructor elevava un informe-resum a la Inspecció de la Causa General que es conté en la majoria de les províncies, però, no en totes. |
| Causes i sumaris dels Tribunals Populars i Jurats d'Urgència i de Guàrdia de Madrid | 1936-1939 | Més de 25.000 persones jutjades per Tribunals Republicans | En els Tribunals Populars, per Decret de 23 d'agost de 1936, s'establix un procediment sumaríssim i, per Decret de 25 d'agost de 1936, s'afig que el procediment per al no regulat en els decrets era la Llei d'Enjudiciament Criminal, les referències a esta llei abundaran en els decrets posteriors. Així mateix, per a la instrucció dels processos i sumaris, es van crear Jutjats Especials i, per Decret de 7 de maig de 1937, s'establix que al servei dels Tribunals Populars i Jurats d'Urgència i de Guàrdia actuaran Jutjats Especials d'Instrucció, als quals els correspondrà instruir els sumaris. El procediment dels Jurats d'Urgència seria oral i se seguiria el tràmit que s'establia per als judicis de faltes, d'acord amb la Llei d'Enjudiciament Criminal. A més, per Decret de 2 novembre de 1936, s'establix que les sentències dels Jurats d'Urgència es porten a efecte pel Secretariat General. Per part seua, el procediment en el cas dels Jurats de Guàrdia era el procediment sumaríssim regulat en el Codi de Justícia Militar i aplicarien les penes fixades en el Codi de Justícia Militar. En el cas del Tribunal Especial d'Espionatge i Alta Traïció, per a la formació dels sumaris es crearien un o més Jutjats d'Instrucció, adscrits a este tribunal, i per Decret de 29 de juny de 1937, s'establix que els Jutges especials adscrits a este Tribunal, per a la instrucció dels sumaris, tindran jurisdicció en tot el territori de la República. No obstant això, els Jutges d'Instrucció i, en defecte d'això, els Jutges Especials adscrits als Tribunals Populars de tot el territori nacional, practicaran les primeres diligències pels delictes que es realitzen en el lloc de la seua jurisdicció i prosseguiran la formació dels sumaris fins a la seua conclusió, mentre que no siguen requerits d'inhibició pels Jutges especials. Les causes es tramitaran pel procediment sumaríssim establit en el Codi de Justícia Militar. Finalment, el procediment dels Tribunals Militars Populars es basava en el Codi de Justícia Militar. |
| Espanyols deportats als camps de concentració nazis | 1939-1945 | | Reuneix bàsicament els continguts de la publicació Llibre Memorial. Espanyols deportats als camps nazis (1940-1945), editada pel Ministeri de Cultura d'Espanya en 2006, resultat d'una recerca de Benito Bermejo i Sandra Checa. Constituïx una eina d'informació per a un públic molt ampli i a més afegir algunes possibilitats de consulta que una versió impresa difícilment podria oferir. |
| Fitxer de la Secretaria General i de la Secció Polític Social | 1937-1967 | Més de 2.500.000 de fitxes, aproximadament un milió d'elles digitalitzades | El fitxer general dels Serveis Documentals de Presidència de Govern és el resultat de la fusió de l'activitat de la Secció Polític-Social, integrada primer en la Delegació de l'Estat per a la Recuperació de Documents i posteriorment en la Delegació Nacional de Serveis Documentals, així com de la Secretària General d'estes delegacions i dels propis Serveis Documentals. Esta fusió va ocórrer segurament arran de la integració en 1958 de la Secció Polític-Social amb la seua homònima de la Direcció General de Seguretat. Per tant, en este fitxer trobem, d'una banda, les fitxes generades per la Secretaria General que subministrava certificats d'antecedents tant d'ofici al Tribunal Especial per a la Repressió de Maçoneria i Comunisme com a respostes a les sol·licituds d'informació demandada per la jurisdicció de responsabilitats polítiques, els jutjats de depuració de l'administració, empreses públiques i de FET i de les JONS, l'esmentada Direcció General de Seguretat, l'Alt Estat Major, els diferents seccions segones dels Estat Majors dels Exèrcits, inclosa la Guàrdia Civil. En elles es consignava el nom de la persona del qual s'emetia el certificat i el número d'expedient on es conservava la seua còpia. I, d'altra banda, l'anàlisi de la documentació confiscada a les organitzacions i institucions civils, públiques i militars dissoltes després de la victòria nacionalista es va materialitzar en fitxes. En elles es consignava el nom de la persona, la seua relació amb la documentació, així com la signatura d'arxiu d'on s'havia extret la informació. De la documentació confiscada es va seleccionar i va conservar, amb caràcter general, només aquella que podia relacionar a les persones amb les institucions proscrites pels revoltats, quedant estes criminalitzades. El fitxer general està format per 69 fitxers que guarden més de dos milions i mig de fitxes. Té una ordenació alfabètica fonètica on es mesclen tant les fitxes de persones susceptibles de ser represaliades pel seu passat contrari al Moviment Nacional, amb aquelles de les persones que tenien alguna vinculació amb el règim franquista: els governadors civils, procuradors en Corts, alcaldes, delegats de FET de les JONS, funcionaris, etc. |
| Portal de Víctimes de la Guerra Civil i Represaliats del Franquisme | | | Els ciutadans poden consultar en este portal una base de dades amb les referències existents en arxius depenents del Ministeri de Cultura i Esport, sustentada en els documents que reflecteixen el sofriment i la violació dels Drets Humans que van patir els nostres compatriotes durant tan llarg període. A elles s'han afegit les relatives a la presència de refugiats espanyols en els camps de concentració i extermini nazis, a partir de fonts estrangeres. Les referències del Portal de Víctimes se centren en els qui van patir expressions de violència personal, repressió, depuracions, injustícies i greuges per motius polítics, ideològics, religiosos o d'una altra índole, tant dels que no eren afins al Moviment Nacional, com dels qui tampoc l'eren amb el govern republicà legalment constituït. El Portal inclou dades de l'Arxiu Històric Nacional, l'Arxiu General de l'Administració, el Centre Documental de la Memòria Històrica, l'Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid, l'Arxiu Històric Provincial d'Osca. |
| Projecte d'història oral d'Emanuel Harriman sobre veterans i veteranes estatunidenques i canadenques en la Guerra Civil Espanyola | 1985-1987 | 129 entrevistes | Este conjunto de 129 entrevistas a veteranos brigadistas norteamericanos se realizó a mediados de la década de 1980. Les entrevistes són històries de vida i aborden la història familiar, infància, activitats polítiques als Estats Units, motius per a unir-se a la brigada Lincoln, la seua lluita a Espanya, repatriació, participació en la Segona Guerra Mundial, desmobilització, volta a la vida civil. |
| Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme | 1940-1963 | Més de 150.000 referències | El nucli bàsic de la documentació d'este fons documental el constituïx la sèrie dels expedients de les causes contra les persones incoades pels delictes propis d'esta jurisdicció. L'arxiu i custòdia d'esta sèrie no depenia de la Secretaria sinó directament del propi Tribunal. Per part seua, la secretaria s'encarregava de la custòdia de la els llibres de sentències i diaris de sessions que generava el tribunal. Al costat d'estos, cal destacar el propi Servei d'Executòries amb què es va dotar el Tribunal i l'activitat del Vocal ponent del mateix que durant la seua ocupació per Marcelino Ulibarri va tindre gran importància en la gènesi d'este organisme, donat la coincidència amb la direcció de la Delegació de l'Estat per a la Recuperació de Documents (DERD). Finalment cal destacar, l'oficina auxiliar que el tribunal va destacar a Salamanca i que era l'esmentada DERD. |
Informació extreta del Ministeri de Cultura i Esport. Subdirecció General dels Arxius Estatals. Centre Documental de la Memòria Històrica.
Imatge: Wikipedia.
Data d'actualització: 13/01/2023
