Manuel Azaña és una de les figures més rellevants de la història contemporània d'Espanya, tan admirada com vilipendiada. Va ser un dels defensors de la causa aliada durant la Gran Guerra. Va tindre un paper destacat en l'Ateneu de Madrid, del qual va ser Secretari i President. Va col·laborar en diferents periòdics, va dirigir la revista Espanya i va fundar La Ploma. Va rebre el Premi Nacional de Literatura en 1926 per un treball sobre Juan Valera i va ser un notable traductor de l'anglés i del francés.
Presentacion
En la seua dimensió política, Azaña és un dels principals promotors de l'arribada de la República a l'abril de 1931. Els grans debats del període compten amb la seua destacada, i a vegades controvertida, intervenció: l'Estatut de Catalunya, la Reforma Agrària, la qüestió religiosa o el vot de la dona. No en va, es va identificar a la República amb Azaña i a Azaña amb la República i se li va culpar del desenllaç de la Guerra Civil, quan no del seu mateix començament.
No és estrany, per tant, que periòdicament la seua figura torne a eixir a la llum. En esta ocasió el fa amb motiu del 80 aniversari de la seua defunció en l'exili i, per primera vegada en la història recent d'Espanya, la iniciativa de commemorar este aniversari s'ha revestit de caràcter oficial, com a part del reconeixement a qui exercira en el seu moment la prefectura de l'Estat.
El Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, a través de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica i amb la col·laboració d'Acció Cultural Espanyola, ha organitzat un ampli programa d'activitats per a retre homenatge a l'insigne intel·lectual i polític. L'eix central d'este programa és l'exposició Azaña, intel·lectual i estadista, als 80 anys de la seua mort en l'exili, que se celebra a la Biblioteca Nacional.
L'Exposició pretén proporcionar una imatge completa de Manuel Azaña, en la seua triple dimensió: humana, intel·lectual i política, subratllant, a més de la seua labor com a ministre, Cap del Govern i president de la República, la seua condició d'intel·lectual de prestigi, així com les dures condicions del seu exili, que va concloure amb la seua defunció a la ciutat francesa de Montauban, on el seu record segueix present huitanta anys després.
Seguint una seqüència cronològica que permet entendre la seua trajectòria en diferents períodes: la seua infància i joventut a Alcalá, el seu posterior desenvolupament a Madrid, l'exposició s'endinsa en tres etapes crucials de la història d'Espanya: la Segona República, la Guerra Civil i l'Exili. En la mostra s'exhibiran unes dues-centes obres procedents tant de la BNE com d'altres institucions espanyoles i estrangeres. Per a esta commemoració s'han rescatat fotografies i vídeos, molt poc coneguts, que permeten acostar-se no sols a la figura i a l'obra d'Azaña, sinó també a la memòria del seu temps.
Esta mostra és el resultat del treball d'un ampli equip d'experts de diferents àmbits que han treballat amb gran dedicació i rigor perquè este homenatge a Azaña prenguera forma. En este sentit, cal destacar el treball realitzat pels comissaris de l'exposició, Ángeles Egido i Jesús Cañete.
Volem, a més, deixar constància del nostre agraïment a totes les persones, institucions, arxius i centres de documentació que han prestat una inestimable i generosa col·laboració, així com a tots els autors que han col·laborat en el Catàleg. Devem, a més, fer extensible este agraïment a les institucions que han obert les seues portes i s'han implicat en la celebració d'activitats que es desenvolupen en el marc d'esta commemoració. Sense totes elles no hauria sigut possible portar a bon port esta empresa col·lectiva el principal objectiu de la qual no és un altre que posar en relleu el llegat de Manuel Azaña, tan necessari i valuós encara, en temps convulsos.