Manuel Azaña és una de les figures més rellevants de la història contemporània d'Espanya, tan admirada com vilipendiada. Va ser un dels defensors de la causa aliada durant la Gran Guerra. Va tenir un paper destacat en l'Ateneu de Madrid, del qual va ser Secretari i President. Va col·laborar en diferents periòdics, va dirigir la revista Espanya i va fundar La Ploma. Va rebre el Premi Nacional de Literatura en 1926 per un treball sobre Juan Valera i va ser un notable traductor de l'anglès i del francès.
Presentacion
En la seva dimensió política, Azaña és un dels principals promotors de l'arribada de la República a l'abril de 1931. Els grans debats del període compten amb la seva destacada, i a vegades controvertida, intervenció: l'Estatut de Catalunya, la Reforma Agrària, la qüestió religiosa o el vot de la dona. No en va, es va identificar a la República amb Azaña i a Azaña amb la República i se li va culpar del desenllaç de la Guerra Civil, quan no del seu mateix començament.
No és estrany, per tant, que periòdicament la seva figura torni a sortir a la llum. En aquesta ocasió el fa amb motiu del 80 aniversari de la seva defunció en l'exili i, per primera vegada en la història recent d'Espanya, la iniciativa de commemorar aquest aniversari s'ha revestit de caràcter oficial, com a part del reconeixement a qui exercís en el seu moment la prefectura de l'Estat.
El Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, a través de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica i amb la col·laboració d'Acció Cultural Espanyola, ha organitzat un ampli programa d'activitats per a retre homenatge a l'insigne intel·lectual i polític. L'eix central d'aquest programa és l'exposició Azaña, intel·lectual i estadista, als 80 anys de la seva mort en l'exili, que se celebra a la Biblioteca Nacional.
L'Exposició pretén proporcionar una imatge completa de Manuel Azaña, en la seva triple dimensió: humana, intel·lectual i política, subratllant, a més de la seva labor com a ministre, Cap del Govern i president de la República, la seva condició d'intel·lectual de prestigi, així com les dures condicions del seu exili, que va concloure amb la seva defunció a la ciutat francesa de Montauban, on el seu record segueix present vuitanta anys després.
Seguint una seqüència cronològica que permet entendre la seva trajectòria en diferents períodes: la seva infància i joventut a Alcalá, el seu posterior desenvolupament a Madrid, l'exposició s'endinsa en tres etapes crucials de la història d'Espanya: la Segona República, la Guerra Civil i l'Exili. En la mostra s'exhibiran unes dues-centes obres procedents tant de la BNE com d'altres institucions espanyoles i estrangeres. Per a aquesta commemoració s'han rescatat fotografies i vídeos, molt poc coneguts, que permeten acostar-se no sols a la figura i a l'obra d'Azaña, sinó també a la memòria del seu temps.
Aquesta mostra és el resultat del treball d'un ampli equip d'experts de diferents àmbits que han treballat amb gran dedicació i rigor perquè aquest homenatge a Azaña prengués forma. En aquest sentit, cal destacar el treball realitzat pels comissaris de l'exposició, Ángeles Egido i Jesús Cañete.
Volem, a més, deixar constància del nostre agraïment a totes les persones, institucions, arxius i centres de documentació que han prestat una inestimable i generosa col·laboració, així com a tots els autors que han col·laborat en el Catàleg. Devem, a més, fer extensible aquest agraïment a les institucions que han obert les seves portes i s'han implicat en la celebració d'activitats que es desenvolupen en el marc d'aquesta commemoració. Sense totes elles no hauria estat possible portar a bon port aquesta empresa col·lectiva el principal objectiu de la qual no és un altre que posar en relleu el llegat de Manuel Azaña, tan necessari i valuós encara, en temps convulsos.