• Como fites socials d'esta legislatura destaquen mesures com la pujada del SMI/SMI, amb uns 41.600 beneficiaris en un arxipèlag que ha vist créixer un 219% la contractació indefinida, gràcies a les polítiques del Govern
• D'altra banda, la pujada de les pensions durant els últims setanys ha suposat una mitjana de 360 euros més al mes per a més de 200.000pensionistes de Balears, enfront dels 80 euros mensuals que suposava la pujadadel 0,25% anual del sistema anterior
• El delegado remarca que “la vivienda debería ser laacció central del Govern balear i no l'està sent” i li emplaça a “sumar-seal Pla Estatal d'Habitatge i aplicar el límit als preus del lloguer”
• El Plan de Recuperación ha executat ja un total de 1.358 M€ enfons europeus, que han beneficiat a més de 42.700 empreses, institucions iciutadans de les illes
• En 2026, Balears rebrà del sistema de finançament la xifra rècordde 4.206 M€, amb un increment de més del 4%

El delegat del Govern a Illes Balears, Alfonso Rodríguez Badal, ha presentat este dimarts l'informe de rendició de comptes del Govern d'Espanya en el territori, del qual ha destacat l'extraordinària assignació de recursos i l'impacte positiu de l'agenda progressista en la Comunitat Autònoma, amb fites com la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI/SMI), que ha beneficiat a uns 41.600 treballadors en l'arxipèlag o el fort impuls a la contractació indefinida, que ha crescut un 219% en les dues últimes legislatures. A més, la revaloració de les pensions ha suposat una mitjana de 360 euros més al mes per a més de 200.000 pensionistes de Balears, enfront dels 80 euros mensuals que suposava la pujada del 0,25% anual del sistema anterior. En l'actualitat, la pensió mitjana a les illes és de 1.395 euros, amb un 23,7% d'augment acumulat des de 2019.

Finançament rècord

El delegat ha subratllat que el finançament de la Comunitat Autònoma ha aconseguit “màxims històrics entre 2019 i 2025, en què s'ha incrementat un 60,6%”: “això significa que, des de 2019, Balears ha rebut del Govern de Pedro Sánchez 9.122 milions d'euros més que en els set anys anteriors, per a finançar els serveis públics”, ha afegit.

En 2026, les illes rebran del sistema de finançament la xifra rècord de 4.206 M€, amb un increment de més del 4%, i la senda de dèficit proposada pel Govern per a 2026-2028 permetrà a la CAIB un marge fiscal de 153,4 M€. Addicionalment, la condonació del deute de l'Estat aconsegueix els 1.741 M€, la qual cosa suposarà “una reducció de l'endeutament del 20% respecte a 2023, que la Comunitat podrà destinar a finançar inversions en el territori”, afirma. Paral·lelament, la incorporació en 2023 del Factor d'Insularitat en els pressupostos ha reportat a una altra font important de finançament: dels 110 M€ inicials, en este 2025 esta partida s'ha elevat fins als 160 M€.

“El Govern d'Espanya assigna a Balears 1.300 M€ en finançament autonòmic més que el que contemplava l'últim Govern del PP, uns diners el Govern balear hauria d'invertir en aspectes que depenen de la seua gestió, com construir habitatge protegit i reduir les llistes d'espera sanitàries i d'accés al sistema d'atenció a la dependència”, ha assenyalat el delegat. Rodríguez Badal ha assegurat que “el Govern d'Espanya està fermament compromés amb la defensa dels interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Balears”, i ha subratllat “l'aposta decidida del Govern de Pedro Sánchez per consolidar el públic en àmbits essencials, com l'educació o la sanitat”. En este sentit, ha posat en relleu que durant els últims set anys, el Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports ha destinat a les illes més de 430 M€, que han servit per a augmentar les beques, de les quals este curs es beneficien 13.647 estudiants, i impulsar la FP/FP, amb una injecció de 179 M€ en l'últim quinquenni i una xifra rècord de 20.883 estudiants.

D'altra banda, els més de 9,4 M€ destinats pel Ministeri de Sanitat a diferents programes en Balears han fet possible reforçar l'Atenció Primària, amb una inversió estatal de 4,5 M€. Quant a l'escut social, en l'arxipèlag hi ha 27.221 perceptors de l'Ingrés Mínim Vital i el bo social elèctric ha arribat a quasi 19.000 persones.

Rodríguez Badal ha remarcat també altres avanços clau en matèria de mobilitat i de connectivitat; d'una banda, des de 2019 el Ministeri de Transports destina a Balears una mitjana anual de 298 M€, que serveix, entre altres coses, per a finançar la gratuïtat del bus i del tren, implantada per primera vegada en 2023. D'altra banda, a través del programa Kit Digital s'ha promogut la digitalització de pimes i autònoms, amb més de 76.700 beneficiaris a les illes.

Pla de Recuperació (*)

El Pla de Recuperació, Transformación i Resiliència (PRTR) és una eina decisiva en la modernització de l'economia, que ha permés augmentar la productivitat i, al mateix temps, avançar en matèries com la sostenibilitat, la inclusió i la cohesió social. A través d'este instrument, Balears ha executat ja un total de 1.358 M€ en fons europeus, dels quals 495 M€ han sigut gestionats directament per l'Estat i la resta, per la Comunitat Autònoma, i que han beneficiat a més de 42.700 empreses, institucions i ciutadans de l'arxipèlag.

Entre altres projectes desenvolupats amb estos fons destaquen els 153 M€ per a executar 30 Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD), els 100 M€ del programa de Turisme per a Territoris Extra peninsulars o els 3 M€ per a la ciutat d'Eivissa, dins del Programa Ciutats Patrimoni de la Humanitat.

También és especialment rellevant el Fons de Resiliència Autonòmica, que el Govern ha posat a la disposició de les CCAA, i que en el cas de Balears ha permés finançar amb 125 M€ la rehabilitació de l'Aeroport de Palma, un projecte que, a més, preveu la creació de prop de 1.000 ocupacions.

El delegat del Govern ha remarcat que els fons europeus han servit, a més, “per a enfortir l'Estat del Benestar, en un aspecte essencial com el de l'accés a un habitatge, com el proven els 752 pisos de lloguer social, en 23 municipis, que s'estan desenvolupant en estos moments en Balears gràcies al Pla de Recuperació”. Als 97,7 M€ del PRTR que el Ministeri d'Habitatge ha destinat a les illes, se sumen, altres 71,4 M€ pressupostats a través dels Plans Estatals d'Habitatge; prop de 197 M€ de l'organisme estatal Casa 47 (antic Sepes) i altres 18 M€ en subvencions nominatives, per a més de 2.900 habitatges de nova construcció projectades. Rodríguez Badal ha assenyalat l'oportunitat de programes com el Bo Jove, del qual s'emporten invertits 19,2 M€ a les illes, “per a facilitar l'emancipació entre este col·lectiu, un dels quals tenen més dificultats per a trobar pis”. En este sentit, ha insistit que “l'habitatge hauria de ser l'acció central del Govern balear i no l'està sent” i ha emplaçat a l'Executiu autonòmic a “sumar-se al Pla Estatal d'Habitatge i aplicar el límit als preus del lloguer”.

El Pla de Recuperació també ha permés a la Comunitat Autònoma impulsar projectes de gran importància en àmbits com la mobilitat sostenible, amb quasi 25 M€ per a dotze projectes, entre els quals destaquen l'ampliació del Metre de Palma, el nou baixador de l'Hospital d'Inca o les noves parades de la xarxa d'autobús interurbà de Mallorca, Menorca o Eivissa. Igualment, s'han desenvolupat actuacions de modernització i transformació digital en sectors bàsics com la sanitat o l'economia social i de cures. En el primer d'ells, destaca el Pla Inveat, pel qual la CAIB ha rebut 22 M€ per a la compra i actualització d'equips d'alta tecnologia en 5 hospitals.

Gestión migratòria

Alfonso Rodríguez Badal ha fet una referència específica a la gestió de la migració irregular, al final d'un any en què el nombre de persones arribades en pastera a les illes ha augmentat un 24,5% respecte a 2024, amb un notable increment de la presència de perfils vulnerables entre els migrants, que va motivar la declaració d'emergència per part del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i la dotació de 6,7 M€ per a les noves instal·lacions d'acolliment en trànsit dels ports de Palma i Eivissa, i el mòdul per a la custòdia policial de La Savina (Formentera), juntament amb altres mesures de reforç dels efectius policials i de Salvamento Marítimo. Entre elles, s'ha referit a la incorporació recent del patruller oceànic “Duque de Ahumada”, de la Guàrdia Civil, el més gran i avançat de la seua història, dissenyat per a la vigilància, la lluita contra el narcotràfic i el rescat en alta mar, i la millora dels recursos de vigilància i detecció, gràcies a una inversió, amb caràcter d'urgència, del Ministeri de l'Interior de 3,3 M€.

Rodríguez Badal ha posat en valor la labor intensa i professional de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, Salvamento Marítimo, Creu Roja i totes les institucions i entitats que col·laboren en els operatius i que “han possibilitat que, al mateix temps que es complix amb el que dicta la llei, es garantisca un tracte digne cap a estes persones que fugen de situacions personals dramàtiques, que els porten a arriscar les seues vides”. La crisi migratòria en Balears ha portat Interior a prolongar fins a finals d'octubre l'habitual campanya de reforç dels efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a les illes.

Función Pública

Otro dels avanços que ha destacat el delegat del Govern sobre l'any que està a punt d'acabar és l'Acord marc de millora de les condicions laborals i salarials dels empleats públics, aprovat pel Consell de Ministres i ratificat pel Congrés dels Diputats este mateix mes de desembre, i que contempla l'increment de les retribucions un 11% fins a 2028.

Fruit d'este mateix acord és el compromís de l'Executiu de revisar a l'alça els complements de residència i insularitat, amb el criteri de garantir la igualtat entre tot el personal treballador públic de les administracions. Rodríguez Badal ha assenyalat que esta fita, els termes específics de la qual han de concretar-se pròximament en la taula de negociació corresponent, és “especialment rellevant en el cas de Balears, ja que atén una reivindicació històrica de l'arxipèlag”.

Finalment, el delegat s'ha referit als projectes d'infraestructures destinats a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i dels quals s'ha concretat la seua execució en els pròxims mesos, com és el cas de la nova comissaria de Policia Nacional de Maó, que iniciarà les obres en el segon trimestre de 2026, o les obres de la nova caserna de la Guàrdia Civil de Santanyí, amb una inversió de 7,7 M€, que el Ministeri de l'Interior va declarar recentment d'interés públic.

(*) En este enllaç es poden consultar les dades actualitzades d'execució del PRTR en Balears