En este sentit, Izquierdo va subratllar que la reconstrucció de l'Illa no pot limitar-se a la recuperació material, sinó que ha d'incorporar una dimensió social i demogràfica que garantisca el futur del territori. “Fixar població jove és clau per a assegurar la sostenibilitat econòmica, social i territorial de La Palma”, va assenyalar. Per part seua, Pérez Correa va traslladar la disposició de la institució estatal que representa a col·laborar en el disseny de polítiques específiques dirigides a la joventut en territoris insulars, amb especial atenció a les singularitats de les denominades Islas Verdes.
En la reunió es van abordar possibles línies d'actuació centrades en l'impuls de plans de rejoveniment poblacional que està desenvolupant la Secretaria d'Estat de Joventut i Infància en les zones menys poblades d'Espanya, amb especial atenció a les oportunitats que oferix el teletreball com a eina per a fixar població i revitalitzar territoris insulars. Estes iniciatives contemplen l'atracció i retorn de joves mitjançant l'accés a ocupació digital, la millora de la connectivitat i el suport a nous models de vida en entorns rurals. Així mateix, es va posar en valor la coordinació amb entitats del tercer sector com Creu Roja o Càritas, la implicació del qual durant l'emergència volcànica va resultar clau, i que continuen exercint un paper fonamental en l'acompanyament social, la cohesió comunitària i el desenvolupament de programes orientats a la joventut.
Izquierdo va destacar que este tipus de trobades “permeten coordinar esforços entre administracions per a afrontar un dels desafiaments més importants de La Palma: garantir que les noves generacions puguen construir el seu futur a l'Illa”. La reunió s'emmarca en el full de ruta del Comissionat per a impulsar una reconstrucció integral com a resposta a la necessitat de diversificació econòmica i les accions estructurals a mitjà i llarg termini a l'Illa després de l'erupció volcànica del Tajogaite.
El repte de pal·liar l'envelliment i la falta de relleu generacional
Les dades demogràfiques evidencien la urgència d'actuar. Segons estudis recents, a la Palma el 21,9% de la població supera els 65 anys, la qual cosa reflecteix una tendència a l'envelliment. Este fenomen es veu agreujat per l'eixida de joves a la recerca d'oportunitats formatives i laborals anara de l'illa, especialment en zones rurals, on l'edat mitjana ja supera àmpliament els 45 anys. A més, el conjunt de l'arxipèlag canari experimenta un envelliment accelerat, amb prop de 150 persones majors de 64 anys per cada 100 menors de 16, la qual cosa confirma un canvi estructural en la piràmide poblacional.
Esta realitat s'emmarca en una tendència més àmplia a escala europea. Un mapa elaborat i publicat pel diari El Mundo situa a les illes occidentals de Canàries —entre elles La Palma— entre les regions de la Unió Europea amb menor proporció de població jove, dins del grup de territoris on els menors de 20 anys no aconsegueixen el 16% del total. Esta anàlisi identifica, al costat del nord-oest peninsular o el sud d'Itàlia, a estes illes com a àrees especialment afectades per l'envelliment i la falta de relleu generacional.
