Inaugurat pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, l'Ateneu de Madrid i l'Ateneu Espanyol de Mèxic, amb el suport del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, acull, al llarg de dos dies, diferents taules que abordaran qüestions entorn de l'exili com són la importància de les institucions d'acolliment, la cultura, l'art i la ciència en l'exili i la memòria, i la relació amb l'Espanya actual.

L'Ateneu de Madrid i l'Ateneu Espanyol de Mèxic commemoren i reconeixen, a través d'estes jornades, la labor dels exiliats republicans espanyols, del govern i la societat mexicana, de les institucions on van trobar asil, així com dels centres que els exiliats van crear.

L'any 1936 va marcar un abans i un després en el curs polític i democràtic d'Espanya, i en la quotidianitat dels seus homes i dones. El cop d'estat/colp d'estat a la República va obligar de milers de persones a abandonar les seues llars i prendre el camí de l'exili, especialment a partir de 1939.

L'exili que per a molts es va tornar definitiu, és també un dels fets de major transcendència per a la ciència i la cultura d'Espanya. Els exiliats van trobar acomodament en molts països, especialment a Mèxic, el president dels quals, Lázaro Cárdenas, va desplegar una campanya d'acolliment i suport als refugiats, sent el país que va rebre a un major número. La terra d'asil els va proporcionar “pa, treball i llar”, i va fer possible que la ciència i la cultura espanyoles començaren la seua reconstrucció fora del nostre país.

El tancament de les jornades “Els camins de l'exili republicà espanyol, Mèxic 1939”, l'han protagonitzat els descendents d'exiliats i una lectura sobre la poesia de l'exili.