La idea de la conspiració judeo maçònica va obsessionar fins a la seua mort al general Franco. La suposada existència d'una terrible conspiració contra Espanya de la qual formaven part jueus, maçons, comunistes, separatistes i esquerrans en general, responsable dels mals materials i espirituals de la nostra història es va assentar com a veritat inqüestionable. Una “anti-Espanya” i uns “Poders Secrets” contra els quals era necessari revoltar-se fins a aniquilar-los.

El mite de la conspiració va adquirir a Espanya una especial rellevància a partir dels anys trenta del segle XX, convertint-se des de la mentalitat conservadora en una de les raons suposadament legitimadores de la revolta militar de juliol de 1936 i de la necessitat d'una “croada” salvadora de la Pàtria.

L'Exposició “La conspiració judeo maçònica. La construcció d'un mite” ha sigut inaugurada en el Centre Sefarad Israel, de Madrid, pel secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.

Comissionada pel catedràtic de la Universitat de Sevilla, Leandro Álvarez Rey, la mostra ens proposa un recorregut per cinc sales que aborden qüestions com la presència dels jueus a Espanya, una història marcada per la persecució, l'expulsió i l'exclusió. La presència, activitats i influència real de la maçoneria i els seus membres en la societat espanyola fins a 1936. Quin paper va exercir l'Església Catòlica en la difusió d'eixe odi contra jueus i maçons; i –ja en els anys trenta– la importància que el mite de la conspiració arribaria a aconseguir com a element clau de la propaganda política dels partits conservadors. El recorregut finalitza mostrant al públic el que va ser el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, creat per Franco en 1940 i l'actuació del qual es va prolongar durant més de vint anys.