El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha incoat el procediment per a la declaració del Monument als Advocats d'Atocha, en la plaça d'Antón Martín, a Madrid, com a Lloc de Memòria Democràtica, per la seua rellevància històrica i per a la reparació de les víctimes.
El conjunt artístic, instal·lat l'any 2002, a proposta de Comissions Obreres, recorda l'acte terrorista del qual hui es complixen 48 anys i pel qual tres advocats laboralistes -Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo-, l'estudiant de dret Serafín Holgado i el treballador del despatx Ángel Rodríguez Leal, van ser assassinats per un comando d'ultradreta. A més, en l'atemptat van ser greument ferits Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell, Luis Ramos Marró i Lola González Ruiz.
L'atac va ser un intent d'acabar amb la Transició, sent el propi despatx dels advocats d'Atocha un símbol especial en la lluita antifranquista i en defensa de les llibertats democràtiques. Les accions d'este despatx, i de molts altres de similars característiques, van contribuir a proporcionar suport a molts ciutadans en els últims anys del franquisme.
El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, i la comissionada per a la celebració dels 50 anys d'Espanya en Llibertat, Carmina Gustrán, han realitzat hui una ofrena floral enfront del Monument que ret homenatge a les víctimes.
Actes de violència contra l'oposició al franquisme
En les últimes setmanes de 1976 i al llarg del mes de gener de 1977 es van produir nombrosos actes de violència duts a terme per grups d'extrema dreta. Els atemptats estaven dirigits contra col·lectius coneguts per la seua oposició al franquisme: persones demòcrates, advocats, partits i organitzacions compromeses amb la ruptura política amb el règim dictatorial.
Els lletrats laboralistes del bufet d'Atocha eren de Comissions Obreres i militants del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Realitzava gestions amb les administracions, atenien consultes dels treballadors i es personaven en judicis. Eren experts en dret del treball, seguretat social, dret penal, financer, processal i civil que s'havien incorporat a la lluita per recuperar les llibertats a Espanya, en un context en el qual els drets laborals es trobaven tremendament limitats.
Més de cent mil persones van assistir a l'enterrament dels assassinats. Es va tractar d'unes de les primeres manifestacions multitudinàries després de la mort del dictador Francisco Franco. A este acte li van seguir vagues i mostres de solidaritat per tot el país.
Llei de Memòria Democràtica
La Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, establix en el seu preàmbul que conéixer la trajectòria de la nostra democràcia, des dels seus orígens a l'actualitat, les seues vicissituds, els sacrificis dels homes i les dones d'Espanya en la lluita per les llibertats i la democràcia és un deure ineludible que contribuirà a enfortir la nostra societat en les virtuts cíviques i els valors constitucionals.
