L'atemptat contra els advocats d'Atocha va ser un intent d'acabar amb la Transició, sent el propi despatx un símbol especial en la lluita antifranquista i en defensa de les llibertats democràtiques. Les seues accions van contribuir a proporcionar esperança, consol i suport a molts ciutadans en els últims anys del franquisme. La lluita organitzada dels advocats laboralistes i dels moviments socials va contribuir a sembrar la llavor de la democràcia.
En les últimes setmanes de 1976 i al llarg del mes de gener de 1977 es van produir nombrosos actes de violència per grups d'extrema dreta. Els atemptats estaven dirigits contra col·lectius coneguts per la seua oposició al franquisme: persones demòcrates, advocats, partits i organitzacions compromeses amb la ruptura política amb la dictadura. Un bon exemple d'això són els successos de la coneguda “Setmana Tràgica de la Transició”. El 23 de gener de 1977, un membre del grup feixista “Guerrillers de Crist Rey” va assassinar al jove estudiant Arturo Ruiz. L'endemà, en la concentració per la seua mort, María Luz Nájera, estudiant, va resultar morta a les mans de la policia.
Va ser eixa mateixa nit quan es van produir els assassinats dels “advocats d'Atocha”, contra el bufet de lletrats laboralistes de Comissions Obreres i militants del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
L'atac es va produir en un moment d'enorme efervescència social en el qual la ciutadania es trobava en plena lluita per la conquesta de llibertats a Espanya. Els terroristes buscaven a Joaquín Navarro, dirigent del Sindicat de Transports de Comissions Obreres. Al no trobar-ho, van obrir foc a sang freda contra els allí presents.
Més de cent mil persones van assistir a l'enterrament dels assassinats. Es va tractar d'una de les primeres manifestacions multitudinàries després de la mort del dictador Francisco Franco. A este acte li van seguir vagues i mostres de solidaritat per tot el país.
El seu record queda reflectit en el monument ‘L'abraçada’, obra de Juan Genovés, situat en la plaça d'Antón Martín, en homenatge als advocats laboralistes assassinats el 24 de gener de 1977 en el seu despatx del carrer Atocha número 55.
Al costat del monument, el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, la comissionada per als 50 anys d'Espanya en llibertat, Carmina Gustrán, acompanyats d'advocats supervivents, familiars i sindicalistes, han donat a conéixer la incoació de l'expedient, publicada en data de hui en el Boletín Oficial del Estado, pel qual es declaren els assassinats dels advocats d'Atocha Lloc de Memòria Democràtica.
