El lema «Comprendre el passat, reflexionar el present» presidirà la trobada d'experts que se celebrarà al Senat entre els dies 31 de maig i 2 de juny. En el Congrés, codirigit pels catedràtics Manuel Chust i Ignacio Fernández Sarasola, participaran mig centenar d'especialistes d'universitats d'Espanya, Portugal i Hispanoamèrica i convidats de diferents àmbits. L'strong <>programa aborda la participació de la dona en els debats socials i polítics en els orígens constitucionals d'Espanya.
El Trienni Liberal (1820-1823) va posar les bases de la caiguda de l'Antic Règim i la implantació de l'activitat parlamentària, la divisió de poders, la llibertat d'impremta, la participació ciutadana i el naixement dels partits polítics, exercint a més una influència notable en molts dels processos constitucionals, tant d'Europa com d'Amèrica. Estos i altres aspectes seran abordats en el Congrés Internacional «El Trienni Liberal dos-cents anys després», que se celebrarà entre els dies 31 de maig i 2 de juny al Senat d'Espanya. Amb este esdeveniment el Govern d'Espanya, en col·laboració amb el Senat, pretén recordar i commemorar este important moment històric en la construcció de la cultura democràtica a Espanya.
Quan es complixen dos segles del període iniciat amb el pronunciament de Rafael del Reg, que va suposar la restauració de la Constitució de 1812, la trobada d'experts convida a «Comprendre el passat, reflexionar el present», tal com resa el seu subtítol. Codirigit pel catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Jaume I de Castelló, Manuel Chust, i pel catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d'Oviedo, Ignacio Fernández Sarasola, el Congrés comptarà amb la participació de mig centenar d'especialistes de diferents universitats d'Espanya, Portugal i Hispanoamèrica, convidats de diferents àmbits, com el periodístic i el de l'administració, i representants de diverses institucions.
El president del Senat, Ander Gil, i el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, presidiran l'obertura del Congrés, la conferència inaugural del qual serà a càrrec del catedràtic de la Universitat d'Alacant Emilio La Parra, premie Cometes d'Història, Biografia i Memòries per l'obra Ferran VII. Un rei desitjat i detestat. El títol de la seua ponència, «El trienni liberal, impuls plural per a la construcció d'un sistema nou», apunta les línies generals que es desenvoluparan en els deu blocs temàtics amb els quals l'strong <>programa llançarà llum sobre els assoliments del Trienni Constitucional i la seua empremta en l'esdevenir històric d'Espanya i del món.
El paper de les dones, l'educació constitucional.
Un assumpte transversal, com és el de la participació de la dona en qüestions socials i polítiques en els orígens constitucionals a Espanya, serà motiu per a un dels debats. Després de la ponència referent a Elena Fernández, de la Universitat de Barcelona, i moderades per la presidenta de la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats, Carmen Calvo, intervendran com a convidades l'ex delegada de Govern en Violència de Gènere i lletrada en les Corts, Blanca Hernández Oliver, i les professores Clàudia Roses Lauro (Pontifícia Universitat Catòlica del Perú) i María Cruz Romeo (Universitat de València).
Igualment, la formació en valors cívics i democràtics dels ciutadans durant el Trienni constituirà el tema de l'última trobada programada, «L'educació constitucional», que comptarà amb la ponència de Pilar García Trobat, de la Universitat de València, i la trobada moderada per l'ambaixador d'Espanya davant la UNESCO, José Manuel Rodríguez Uribes, en el qual participaran els professors Mercedes Cabrera, de la Complutense; Pilar Billarín Domingo, de la Universitat de Granada, i Olegario Negrín Fajardo, de la UNED.
Restauració constitucional i els seus múltiples efectes.
Les diferents taules redones abordaran el període històric marcat per la restauració de la Constitució de Cadis i aprofundiran en aspectes concrets d'eixe nou sistema, des de la divisió de poders i la garantia de drets fins a l'educació constitucional del ciutadà.
Sota l'enunciat «El Trienni Liberal. Constitució, drets, llibertats», el primer bloc temàtic rememorarà l'aplicació en tota la seua extensió del text constitucional de 1812 -abolit per Ferran VII dos anys després de la seua promulgació- amb les aportacions d'especialistes de la Universitat de Saragossa, Pedro Rújula; de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Roberto Luis Blanco Valdés, i de la Universitat de Màlaga, representada per la també magistrada del Tribunal Constitucional María Luisa Balaguer Carreró, en una sessió moderada pel ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños.
L'activitat de la segona jornada del Congrés Internacional, l'1 de juny, donarà principi amb l'anàlisi de «Els ressons del Trienni Liberal». Mariana Terán Fuentes, de la Universitat Autònoma de Zacatecas i membre d'Acadèmia de la Història de Mèxic; Juan Marchena Fernández, de la Universitat Pablo d'Olavide; Rosario de la Torre del Riu, de la Universitat Complutense de Madrid, i Fernando de Sousa, de la Universitat de Porto, amb el director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero, com a moderador, mostraran la repercussió del precedent espanyol en processos revolucionaris europeus i americans.
Entorn de l'assumpte «Parlamentarisme, mobilització popular i contrarevolució» girarà una altra de les taules, moderada pel secretari d'Estat de Relacions amb les Corts i Assumptes Constitucionals, Rafael Simancas, i en la qual intervendran María Antonia Peña (Universitat de Huelva), Gonzalo Butrón Prida (Universitat de Cadis) i Jordi Roca Vernet (Universitat de Barcelona). Tres figures destacades del període històric: el militar Rafael del Reg, l'economista Josep Canga Argüelles i el polític Antonio Alcalá Galiano protagonitzaran la trobada sobre «Els rostres del Trienni», amb les especialistes Clara Álvarez Alonso (Universitat Autònoma de Madrid), Carmen García Monerris (Universitat de València), Raquel Sánchez (Universitat Complutense) i el catedràtic de la Universitat d'Alacant Emilio La Parra com a moderador.
La primera sessió vespertina d'eixe dia servirà per a recordar «Els embats de la política religiosa, desamortització, maçoneria i comunería» de la mà de Manuel González de Molina (Universitat Pablo d'Olavide), Luis P. Martín (Universitat de Pau) i Pedro Álvarez Lázaro (Universitat Pontifícia de Cometes), moderats pel secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López. La segona, «Vies de participació ciutadana en la vida política», tractarà aspectes com la llibertat d'impremta, l'activitat dels jurats populars i la creació de les Societats Patriòtiques -precedents dels partits polítics- amb la intervenció de Gonzalo Capellán de Miguel (Universitat de La Rioja), José Antonio Pérez Juan (Universitat Miguel Hernández), Luis Fernández Torres (Universitat del País Basc/EHP) i Celso Almuiña (Universitat de Valladolid), acompanyats pel codirector del Congrés Ignacio Fernández Sarasola com a moderador.
La tercera i última jornada de la trobada internacional, el 2 de juny, entrarà en «Els debats del projecte reformista del Trienni», entre els quals va ocupar un lloc destacat el de la divisió provincial adoptada en 1822, que desgranarà en una ponència el professor de la Universitat de León Francisco Carantoña. En un debat complementari participaran com a convidats l'alcalde de Vigo i president de la FEMP, Abel Caballero; el president de la Diputació de Castelló, José Pascual Martí García, i l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín Martínez, moderats pel secretari d'Estat de Política Territorial, Alfredo González Gómez.
La «Llibertat de premsa» serà objecte d'una altra sessió, que a partir de la ponència de Beatriz Sánchez Hita, de la Universitat de Cadis, propiciarà l'intercanvi de parers entre els periodistes convidats: Montserrat Boix, de Ràdio Televisió Espanyola; Carmen Juan, d'Onda Cero, i Jesús Embull, d'Infolibre, amb el director de l'Espanyol, Pedro J. Ramírez, com a moderador.
Cartell del Congrés.
Amb la col·laboració del strong <>Museu del Romanticisme, s'ha elaborat este cartell utilitzant la imatge al·legòrica de la Nació Espanyola alliberada de les seues cadenes per la Constitució de 1812.
Inscripció, difusió i més informació.
Les inscripcions són gratuïtes i es poden realitzar a través d'un formulari electrònic disponible en la web del Ministeri de Presidència. A més de l'assistència presencial, es podrà seguir les sessions del Congrés a través de streaming. A les persones que acudisquen presencialment se'ls podrà facilitar certificat de participació a la sala en la qual se celebre el Congrés.
