Fundació dels Ferrocarrils Espanyols
| Nom del recurs | Dates extremes | Nombre de registres | Observacions |
|---|---|---|---|
| | Aproximadament 90.000 registres | Els revoltats van configurar, des del primer moment, un aparell repressor en el qual la «depuració» –l'obligació de demostrar la no culpabilitat- va ocupar un paper central. La Llei de Responsabilitats Polítiques el 10 de febrer de 1939 va refondre el legislat anteriorment en este aspecte, posant el seu articulat al servei de «depurar» a tots aquells que hagueren pertangut o hagueren tingut algun tipus de relació política amb els «enemics del Moviment Nacional». Això es concretava en un ampli i detallat catàleg de casos que, segons la gravetat estimada, obligava a imposar càstigs que anaven des de la inhabilitació absoluta o especial per a treballar, fins a l'estranyament, el confinament, el desterrament o la pèrdua total dels seus béns, estenent-se, en este últim cas, fins i tot, als seus descendents en els casos que hagueren heretat. En el ferrocarril tots els treballadors van ser confinats en una «presumpta culpabilitat» de la qual només es podien exculpar si superaven un procés de recerca dut a terme pels Tribunals Depuradors creats ad hoc per les companyies ferroviàries per a cada grup de categories professionals. Prop de noranta mil treballadors van haver de presentar una declaració jurada en la qual havien de fer constar quin havia sigut la seua relació amb els partits frentepopulistas. Van ser sancionats una gran quantitat d'ells, la qual cosa es va traduir en una estigmatització de tot el col·lectiu. En esta secció es posa a la disposició de la societat les referències documentals existents en els nostres arxivaments sobre el procés de depuració. | |
| | 4.592 | Els revoltats van deixar clar, des del primer moment, que aplicarien una repressió específica a les dones per la seua condició de gènere. El seu objectiu central va residir a aconseguir la seua submissió social mitjançant el seu confinament en l'únic rol de «esposes i mares». Això va comportar la seua expulsió dels mercats de treball o la seua ubicació en una situació laboral discriminada respecte a la dels homes. En definitiva, se'ls va atribuir un estat de «minoria d'edat» permanent. Les recerques desenvolupades indiquen que 4.592 dones van ser «depurades» com a aplicació de la Llei 10/02/1939 (només un dia després de la Llei de Responsabilitats Polítiques i no derogada fins a la mort de Franco), que va disposar l'inici de la depuració dels empleats públics que es trobaren en les zones controlades per l'exèrcit revoltat. El Decret de 27/02/1939 va estendre la llei a la depuració de corporacions i empreses concessionàries de serveis públics, la qual cosa incloïa al personal de les companyies ferroviàries. Estes dones, igual que els seus companys, van haver de demostrar que tenien un passat polític “sense tatxa” i que no s'havien oposat a l'Alçament Nacional per a poder recuperar els seus llocs de treball. No obstant això, els delictes que els van atribuir sempre van ser considerats més greus pel fet de ser dones i moltes van ser sancionades pels delictes atribuïts als seus marits i fills, quan en el cas contrari no es va donar esta circumstància. Este procés va ser documentat i es conserven tots els expedients, amb informació sobre cada procés –càrrecs, descàrrecs, delacions i sancions- i la seua trajectòria laboral i personal. Gràcies a estos últims és possible reconstruir la seua situació laboral respecte als homes i les xarxes familiars existents ja que moltes d'elles eren familiars de treballadors ferroviaris. Almenys, se sap que 716 ferroviàries van rebre algun tipus de sanció laboral. La incorporació del treball femení en el ferrocarril es va produir durant les últimes dècades del segle XIX, quan les companyies van acudir a les esposes dels treballadors de via i obres perquè guardaren els passos a nivell amb salaris que representaven entre un terç i la meitat del qual percebien els homes. Les companyies consideraven este treball com una concessió ex gratia per a complementar els ingressos familiars. D'esta manera, es va conformar un gran col·lectiu laboral femení hegemònic en el ferrocarril –les guardesas- que les companyies van institucionalitzar laboralment com una “espècie” d'extensió dels seus marits. A notable distància se situava un segon col·lectiu format per les dones reclutades per a les tasques de neteja, sent marginals les dones que exercien oficis qualificats. Encara que la República va establir la igualtat jurídica entre homes i dones, la seua aplicació en el mercat laboral va ser limitada i tardana. En 1931 es van introduir l'assegurança de maternitat, el subsidi de lactància i drets mèdics i farmacèutics. No obstant això, es va mantindre la prohibició que les dones feren treballs perillosos i nocturns, com va ser el cas de les guardesas ferroviàries. Esta política masclista va aconseguir el seu epítom quan els militars colpistes van recollir en el Fur del Treball de 1938 el principi que l'Estat «alliberara de la dona casada del taller i de la fàbrica» per a assegurar-se que complira el rol d'esposa i mare que suposadament li corresponia per la seua naturalesa. No és sorprenent que, després de la constitució del nou règim, s'incorporaren al catàleg prohibitiu que pogueren registrar-se en les oficines de col·locació si no eren caps de família o accedir a treballs d'alt nivell en l'Administració. També quedaren obligades a acollir-se a una excedència forçosa en cas que contragueren matrimoni, la qual cosa va afectar de diversos centenars de dones ferroviàries. Per a accedir al document cal obrir un PDF que conté el llistat. | |
| 1936-1944 | 1.378 | Els ferroviaris van ser objecte de processos judicials el balanç dels quals es desconeix. No obstant això, en 1944 Renfe va confeccionar un informe a fi de conéixer la situació d'aquells treballadors que furs sancionats amb la major gravetat pel procés de depuració, que proporciona l'única informació disponible sobre aquest tema. Segons l'Informe, en 1944 els ferroviaris condemnats per tribunals, en la majoria dels casos militars, totalitzaven 1.378. Les sentències eren extremadament greus ja que el 79,2% de les penes establides superaven els 12 anys de presó. 97 ferroviaris estaven condemnats a mort i 35 a cadena perpètua. Les condemnes que més prevalença tenien eren entre 12 i 13 anys amb 322 casos, superiors a 30 anys amb 266, entre 6 i 7 anys amb 181 i entre 20 i 21 amb 155. | |
| Memòria Històrica Ferroviària. Treballadors forçats pertanyents al BDSTP 95 i als BBTT 151 i 68 | 1938-1945 | Aproximadament 9.000 | El ferrocarril també va ser utilitzat perquè diversos milers de presos compliren llargues condemnes com a mà d'obra forçada en diferents obres. El treball forçat en les infraestructures ferroviàries durant el franquisme va constituir una de les diverses facetes de la repressió franquista que es va escometre en dues grans modalitats:
Des de 1938 presoners de guerra i presos polítics van ser utilitzats en diferents obres ferroviàries: reparacions, construccions de dobles vies i nova infraestructura. Entre 1939 i 1940 el número de forçats va superar els 9.000. Durant els últims mesos de la guerra el treball en el ferrocarril suposava el 7,1% del realitzat per presoners de guerra. Les xifres es van mantindre prop dels 3.000 fins a 1945; descendint a partir de llavors fins a situar-se per davall dels 500 durant la dècada dels cinquanta. En l'enllaç que compartim es pot accedir al llistat dels treballadors forçats pertanyents al Batalló Disciplinari de Soldat Treballadors Penats 95, i als Batallons de Treballadors 151 i 68, des de 1938 a 1945. En ell es recull amb detall tots els treballs realitzats en el ferrocarril. Per a accedir al document cal obrir un PDF que conté el llistat |
| | 9 | Recull històries úniques i oblidades dels ferroviaris que van ser víctimes de la guerra civil i la repressió franquista. Cada vida és singular i reflecteix els temps regirats que els va tocar viure. És important comptar amb la participació i col·laboració dels seus descendents perquè la història dels seus avis, pares i familiars no quede en l'oblit i tinga un lloc en la nostra memòria. |
Informació extreta del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Fundació dels Ferrocarrils Espanyols.
Imatge: Wikipedia.
Data d'actualització: 19/01/2023.
Publicacions
| Autor(és) | Any de publicació | Nombre de registres | Enllaç a pàgina web | Permet la descàrrega (en) | Observacions | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| López Díaz, Juan Carlos | Aproximación a la depuració dels treballadors del ferrocarril: el cas dels empleats de la MZA de Mèrida | 2019 | 302 | Accés obert |
