En virtut del que es disposa en el Decret 2396/1972, de 18 d'agost, es crea l'Arxiu General i Històric de l'Aire, establint-se en el seu article primer que "es classificaran i custodiaran tots els expedients i documents amb més de trenta anys d'antiguitat que, pel seu valor històric, meresquen ser conservats".
Esta antiguitat es rebaixaria posteriorment a vint anys, adequant-la a la llavors vigent reglamentació sobre arxius militars.
Amb la publicació del Reial decret 2598/1998, de 4 de desembre, del nou reglament d'arxius militars, l'Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai, se situa al cap del Subsistema Arxivístic de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai, quedant aquest configurat mitjançant la Instrucció General 10-22 que va ser sancionada pel Cap d'Estat Major de l'Aire el 15 de setembre de 2004 (3a esmena de 18 de juny de 2015).
Des del seu origen, l'Arxiu Històric de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai ve rebent fons de l'Arxiu General del Ministeri d'Aire (i de la Caserna General de l'Aire després), dels arxius de les bases aèries, de les prefectures, de les regions i zones aèries, i en alguns casos, directament des de les unitats de la pròpia Caserna General o de les Regions.
Els seus fons s'acreixen gràcies a les transferències de documentació i als ingressos extraordinaris (deguts al tancament d'unitats, donacions, recollides, etc.).
Els seus més de 7.000 metres lineals de documentació constituïxen una font de primer ordre per a l'estudi de l'aviació espanyola, la Guerra Civil, la indústria aeronàutica militar, les relacions internacionals, la política de defensa nacional, i en definitiva, de la història militar.
