7 de febrer de 2024.- El Baròmetre Sanitari de 2023 mostra que la satisfacció de la població general amb el sistema sanitari públic és de 6,27 punts, valoració que pareix estabilitzar-se després del seu descens en 2022 (6,26) respecte a la situació prepandémica en 2019 (6,74). Els serveis més ben valorats són les urgències del 112/061, així com els ingressos i assistència en hospitals públics, amb 7,42 i 7,23 punts, respectivament. En tots els dispositius assistencials se supera la nota de 6 punts sobre 10.
Els serveis d'Atenció Primària es valoren amb un 6,37 en el cas de les consultes amb els metges de família en els centres de salut, i amb un 6,35 els serveis d'urgències d'Atenció Primària. Les consultes d'atenció especialitzada són valorades amb 6,04 punts i les urgències dels hospitals públics amb 6,23 punts.
El 56,7% de la població opina que el sistema sanitari del nostre país, en general, funciona bastant bé o que funciona bé, encara que són necessaris alguns canvis. Després del marcat descens d'esta percepció entre 2019 (71,4%) i 2022 (57,1%), s'observa ara certa estabilització en este indicador. Les persones que opinen que el sistema sanitari funciona malament i necessita canvis profunds es manté igualment estable, amb un 14,3% en 2023, enfront del 14,5% de 2022.
El 43,5% dels ciutadans pensa que segueix igual el problema de les llistes d'espera hospitalàries; el 33,9% pensa que ha empitjorat en els últims 12 mesos; i el 11,3% pensa que ha millorat.
En esta edició, el Baròmetre Sanitari s'interessa per com senten els ciutadans que els està afectant la situació dels centres d'Atenció Primària que es reflecteix en l'opinió pública. El 22,1% refereix que els està afectant molt o bastant, enfront del 21,9% que pensa que alguna cosa i el 53% que refereix que res o quasi res.
Respecte a la necessitat d'aplicar determinades mesures en l'àmbit de l'Atenció Primària, s'assenyalen com les més importants que les persones mantinguen al mateix/a metge/a de família de manera estable si estan satisfetes (9,2); augmentar les plantilles de personal sanitari (9,1); i dedicar més recursos econòmics (9). Altres mesures, com augmentar el temps de consultes o millorar les instal·lacions i mitjans tecnològics, se situen entorn de 8 punts. El Baròmetre Sanitari és un estudi d'opinió que es realitza, amb una periodicitat anual, des de 1993 pel Ministeri de Sanitat amb el Centre de Recerques Sociològiques. Permet conéixer l'opinió, tant de la població general com de les persones que han sigut ateses en la sanitat pública, per a prendre en consideració les seues expectatives i la seua valoració, com a elements importants per a establir les prioritats de les polítiques de salut.
Opinió de les persones que utilitzen els serveis del SNS
Respecte a la valoració de les persones que han fet ús efectiu dels serveis del Sistema Nacional de Salut en els 12 mesos previs i que, per tant, tenen experiència d'ús d'aquests, el Baròmetre mostra, en general, una bona opinió sobre l'atenció rebuda.
Atenció Primària
Les tres quartes parts de la població de 18 i més anys ha acudit a Atenció Primària en l'últim any. Per al 78,6% l'atenció va ser presencial, enfront del 66,9% de 2022, increment relacionat amb el descens de les consultes telefòniques (del 31,3% al 19,9%).
Un 21,1% dels pacients van ser atesos en el dia o l'endemà. El 69,8% va referir que va passar més d'un dia perquè no hi havia cita abans, mentre que per a un 5,3% va passar més d'un dia perquè li interessava o li venia millor.
Les persones que van haver d'esperar més d'un dia perquè no hi havia cita disponible, van tindre una demora mitjana de 9,12 dies per a ser vistos.
El 81,4% de les persones que han utilitzat els serveis d'Atenció Primària manifesten estar satisfetes amb l'atenció rebuda, augmentant lleugerament respecte a 2022 (79,7%).
Els aspectes més ben valorats són la confiança i seguretat que els mereixen els professionals d'infermeria (8 punts) i medicina (7,8 punts), seguits del coneixement i seguiment dels seus problemes de salut i de la informació rebuda (entorn de 7,5 punts en tots dos). El temps dedicat per el/la metge/a se valora amb 6,8 punts.
Atenció especialitzada ambulatòria
El 47,8% de les persones entrevistades refereix haver consultat un especialista del segon nivell assistencial de la sanitat pública en els últims 12 mesos i el 82,8% valora positivament l'atenció rebuda.
Un 42,3% va acudir a estes consultes per indicació del metge d'Atenció Primària i el 55,4% per citació del propi metge/a especialista després d'una consulta anterior.
El 38,2% de les persones remeses des d'Atenció Primària van referir temps d'espera de més de 3 mesos, sense canvis rellevants respecte a 2022.
Els aspectes més ben valorats són la confiança i seguretat que transmet el/la especialista (7,8) i la informació rebuda sobre el seu problema de salut (7,7). El temps dedicat per el/la metge/a cada persona es valora amb 7,2 punts.
Atenció Hospitalària
El 9,1% de les persones entrevistades refereix haver estat ingressat en un hospital públic en els últims 12 mesos. El 40,9% dels pacients el va fer de manera programada per a una cirurgia o prova diagnòstica; el 54,1% va ingressar per una malaltia o problema de salut; i el 4,5% per un part.
El 89,6% dels pacients valora positivament l'atenció rebuda (bona o/i molt bona) durant el seu ingrés en un hospital públic.
Els aspectes més ben valorats són les cures dels diferents professionals (infermeria 8,5 punts i medicina 8,4 punts). L'aspecte menys valorat (7,2 punts) és el nombre de persones que comparteixen habitació, que així i tot se situa en una puntuació positiva.
Urgències
El 39% de les persones entrevistades refereix haver acudit a un servei d'urgències de la sanitat pública en l'últim any.
Les persones usuàries dels serveis d'urgències declaren un patró mig de freqüentació de 2,7 vegades a l'any. Un 12% manifesta haver acudit 5 o més vegades en este període.
Els dispositius d'urgència de l'Atenció Primària van rebre aproximadament el 44,4% de la demanda d'atenció urgent. Els serveis d'urgència hospitalaris van recollir el 49,7% de la demanda, tant espontània com derivada des d'altres dispositius assistencials, i el 4,7% va acudir a un servei d'urgències 112 / 061
Per a la meitat dels pacients (47%) el temps de permanència en la urgència va ser entre 1 i 4 hores; per a un 26,1% el temps va ser inferior a 1 hora, mentre que el 2,4% va romandre en el servei d'urgències 24 hores o més.
El 75,2% de les persones que havien utilitzat els serveis d'urgències públics valora positivament l'atenció rebuda.
Coordinació entre nivells assistencials
El Baròmetre Sanitari explora l'opinió de la població general sobre la comunicació i coordinació entre l'Atenció Primària, els centres d'especialitats i els hospitals.
El 40,5% concedeix una valoració positiva d'esta coordinació i creu que és bona o molt bona, recuperant-se lleugerament respecte a 2022 (39,4%). El 24,1% opina que és dolenta o molt dolenta i el 29,4%, que és regular.
Este és un altre indicador que va empitjorar sensiblement en 2022 respecte a la situació pre-pandèmica, quan se situaven en prop del 50% els qui pensaven que la coordinació entre nivells era bona o molt bona.
Preferències de proveïdor sanitari
Amb la finalitat de conéixer les seues preferències, el Baròmetre Sanitari explora l'opció que prendrien les persones, en el cas de poder triar, entre un centre públic o privat on ser atesos en els diferents nivells assistencials, basant-se en la seua percepció, fruit tant del coneixement i experiències com de la informació o les referències amb què compten.
Com en anys anteriors, continua mantenint-se una clara preferència pels centres públics per als quatre nivells assistencials que s'analitzen: atenció primària (70%), atenció especialitzada (57,2%), hospitalització (75,8%) i urgències (72,5%).
Des de 2015 s'ha produït un augment de la població que declara disposar d'un segur privat. Un 21,5% de les persones entrevistades refereixen disposar d'una assegurança mèdica privada contractat de manera individual i un 9,4% contractat per la seua empresa. El 75,5% de les persones que declaren disposar d'un segur privat contractat individualment manifesten com a principal raó per a contractar eixa assegurança la “rapidesa amb què li/l'atenen”.
Serveis d'història clínica i recepta digital del SNS
El 56,9% de les persones saben que poden consultar la història clínica electrònica del seu servei autonòmic de salut i el 34,8% accedeix a la mateixa. Un 13,6% manifesta que no sap o no pot utilitzar Internet.
El 63% desconeix que els metges d'una altra comunitat autònoma poden consultar electrònicament els seus informes clínics si hagueren de prestar-los assistència sanitària i que cada persona pot, igualment, consultar els seus informes clínics interoperables que existisquen en el conjunt del Sistema Nacional de Salut.
Al seu torn, un 25% de la població manifesta haver fet ús del servei d'interoperabilitat del SNS de recepta electrònica, que permet obtindre els medicaments en qualsevol farmàcia del país.
Més informació en el següent enllaç: https://www.sanidad.gob.es/estadestudios/estadisticas/barometrosanit ari/home_BS.htm
