El Boletín Oficial del Estado (BOE) publica hui la declaració com a Lloc de Memòria Democràtica la Real Casa de Correus, actual seu de la Presidència del Govern de la Comunitat de Madrid, i que va ser convertida en Direcció General de Seguretat durant el règim franquista. Este immoble va exercir un “paper central en la repressió política i social durant diverses etapes de la història contemporània d'Espanya, especialment durant la dictadura”, assenyala el BOE.
La declaració com a Lloc de Memòria Democràtica d'este edifici, on “va haver-hi tortures i persones que van perdre la vida per defensar el retorn de la democràcia, és una magnífica notícia per als qui defensem la llibertat, els drets i la reparació de les víctimes”, ha assenyalat Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, que considera que “tots els demòcrates” haurien de “alegrar-se” d'esta declaració, “perquè mai més es repetisquen estos actes ignominiosos”.
Després de la Guerra d'Espanya, la Direcció General de Seguretat “va assumir un paper fonamental en la vigilància, control i repressió de republicans, socialistes, anarquistes, comunistes, liberals i qualsevol persona sospitosa de tindre simpaties per les idees contràries al règim”, indica el BOE, que recalca que són “nombrosos els testimoniatges” de persones que van sobreviure als interrogatoris que coincideixen a assenyalar la “extrema brutalitat” amb la qual s'executaven estes pràctiques, en el que va ser un “símbol de les violacions dels drets humans durant el franquisme”.
Otras declaracions com a Llocs de Memòria
Així mateix, el BOE publicarà en els pròxims dies les declaracions com a Lloc de Memòria Democràtica de la Tàpia d'afusellament del Cementeri de l'Est de Madrid, conegut com a cementeri de L'Almudena; i la de la Presó Provincial d'Homes de Madrid, popularment denominada com la Presó de Carabanchel.
El camposanto “va ser testimoni” d'una etapa d'enorme “violència i repressió”. La tàpia de l'Almudena representa “un dels episodis més foscos de la repressió franquista, i hui dia és un símbol del dolor, la resistència i la lluita per la justícia i la veritat”, resa el BOE.
Se calcula que durant l'etapa compresa entre el 16 d'abril de 1939 i febrer de 1944 van ser assassinades en este lloc 2.936 persones de nombroses localitats espanyoles. Almenys 44 van ser executades a garrot vil i moltes altres van ser afusellades en la tàpia sud de la necròpoli.
Sus cossos van ser enterrats en fosses comunes dins del propi cementeri. Entre les víctimes es compten 80 dones, entre elles les conegudes com ‘Les tretze roses’, afusellades el 5 d'agost de 1939.
En cuanto a la presó de Carabanchel, este penal va ser alçat pel règim franquista entre 1940 i 1944, i es va convertir en “un dels emblemes repressius de la dictadura i símbol de la nova política penitenciària”, segons explica l'expedient per a la declaració d'este enclavament com a Lloc de Memòria. Entre els empresonats es van trobar alguns dels líders sindicals i polítics el paper dels quals va ser important en la transició espanyola a la democràcia.
La seua ubicació a Madrid es va deure al fet que els principals tribunals de repressió estaven en la capital i era des d'allí des d'on se centralitzaven les causes per delictes polítics, homosexualitat, maçoneria, propaganda antifranquista i un llarg etcètera de delictes definits com a tals per la dictadura.
En les cel·les de Carabanchel van passar les seues últimes hores desenes de presos abans de ser ajusticiats, en unes condicions de vida extremadament dures, fruit de l'amuntegament, la malnutrició, la falta d'atenció mèdica i freqüents maltractaments per part dels guàrdies. La presó, que es va construir com a lloc de reclusió, es va convertir a poc a poc en un focus de resistència i oposició a la dictadura.
