Per al ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, “l'art, en la seua clandestinitat i marginalitat, es va convertir en un vehicle de resistència, en una eina de lluita enfront del règim franquista”. Com ha assenyalat Torres, es tracta d'un “complet recorregut, en forma d'obres pictòriques, escultures, retallades de premsa i cartells, per la nostra Constitució; i també per aquella Espanya que es despullava de la por i mirava amb esperança al futur. Un futur que s'havia llaurat amb enormes sacrificis, sobretot, de la ciutadania del nostre país, vertader motor del canvi”.

El ministre ha volgut subratllar, a més, que “l'art, en la seua clandestinitat i marginalitat, es va convertir en un vehicle de resistència, en una eina de lluita enfront del règim franquista”.

“Hui reivindiquem no sols el text de la Constitució, sinó l'esperit democràtic que va abonar el seu naixement i que es plasma en cada traç de les obres que componen esta mostra”, ha agregat Torres en la presentació, en la qual també han participat Francina Armengol, presidenta del Congrés dels Diputats, Fernando Martínez, secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Carmina Gustrán, comissionada per als 50 anys d'Espanya en llibertat, i Isabel García, comissària de l'exposició.

El catàleg presentat hui recull una reproducció de les 38 obres exposades, que van des del Mai 1968, de Joan Rabascall, creat en 1968, fins a l'Art for modern architecture, Coup d'état attempt by Tejero (24.02.1981), de Marine Hugonnier, creat en 2011. És, per tant, i com la pròpia exposició, un recorregut per quasi 50 anys d'art contemporani espanyol. Segons han assenyalat els comissaris de la mostra, Isabel García i Javier Pérez, “només una mirada com l'artística podia oferir una idea més o menys aproximada d'eixe temps de la societat espanyola”.

La mostra pot veure's fins al 21 de març de 2025 en dependències del Congrés dels Diputats, amb cita prèvia.