El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, ha participat en la presentació del projecte d'exhumació Barranco de Víznar, lloc de memòria en la Universitat de Granada.
Universitat de Granada
El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, ha assegurat hui que amb les exhumacions de fosses comunes "el que pretenem humilment és contribuir a tancar ferides i sobretot a tancar una pàgina negra de la història del nostre país" ja que "l'oblit és totalment incompatible amb la democràcia".
Fernando Martínez ha fet estes declaracions en el marc de la presentació del projecte d'exhumació Barranco de Víznar, lloc de memòria, que s'ha desenvolupat en la Universitat de Gradada. Al costat del secretari d'Estat han participat en l'acte Pilar Aranda, rectora de la Universitat de Granada; Sandra García, delegada del Govern a Andalusia; Joaquín Caballero, alcalde de Víznar i Francisco Carrión, professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Granada.
En la seua intervenció, el secretari d'Estat ha repassat els punts més importants del projecte de Llei de Memòria Democràtica i ha subratllat que "la memòria històrica, la memòria democràtica d'Espanya forma part de la memòria d'Europa i forma part també de la memòria de la defensa dels drets humans a escala internacional". En este sentit, ha assenyalat que "l'aposta per la memòria és una aposta de futur de la democràcia".
En la seua intervenció, ha assenyalat que una de les qüestions clau de la nova norma és el coneixement de la veritat i que en este context les exhumacions de fosses comunes. Referent a això, ha destacat el pla de xoc posat en marxa pel Ministeri de presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica que, a través de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, gràcies al qual es podrà exhumar 114 fosses en tota Espanya, la meitat d'elles a Andalusia.
El projecte d'exhumació Barranco de Víznar és un dels quals s'han inclòs en este pla de xoc. Este projecte és fruit de la recerca realitzada per la pròpia Universitat de Granada i associacions memorialistes com l'Associació Granadina per a la Recuperació de la Memòria Històrica. En el Barranc de Víznar s'està treballant en dos sectors en els quals, segons les estimacions de l'Associació Granadona de Memòria Històrica pot haver-hi enterrades fins a 400 persones. La Secretaria d'Estat ha donat una ajuda de 28.000 euros a la Universitat de Granada per a treballar en el sector 2 i una altra de 18.000 euros, a trav´ñes de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies a l'Ajuntament de Víznar.
La valleja número 1, coneguda com el pou del Barranc de Víznar és un antic pou de captació d'aigua provinent de la pròxima Sierra de l'Alfagura, amb un diàmetre de més de 20 metres i una profunditat que s'estima en més de huit metres. En 1936 este pou s'havia assecat a causa de la sequera d'aquells anys i utilitzat com a fossa clandestina. Este pou va ser utilitzat com a lloc d'enterrament il·legal d'entre 100 i 150 granadins executats per les tropes revoltades i estacionades en l'aquarterament de la localitat de Víznar. Al costat de la població civil assassinada és molt possible que es trobe entre ells l'antic rector de la Universitat de Granada Salvador Vila Hernández, catedràtic de Filologia Semítica i deixeble de Miguel d'Unamuno. Va ser afusellat el 22 d'octubre de 1936.
