Auditori Nacional, Madrid
La celebració del Dia de record i homenatge a totes les víctimes del colp militar, la Guerra Civil i de la Dictadura a l'Auditori Nacional de Música, ha suposat, un any més, un acte de reconeixement amb les víctimes. Durant el mateix s'ha fet lliurament de Declaracions de reparació i reconeixement personal a Manuel i Miguel Deza, María Teresa León, Nicolás Sánchez-Albornoz, Conchita Grangé, Pedro Rico, Manuela Saborido "Manolita Chen", José Luis López Aranguren, Victoria Pujolar, José Ignacio Domínguez, José Luis Demaría, Francisco Rocafull, Jesús Requejo, Gabriel Aresti, Alfonso Rodríguez, Salvador Espriú, Cristina Almeida, a la Gran Lògia Femenina Espanyola i a l'adreça de Comissions Obreres condemnada en el "Procés 1001".
El cap de l'Executiu ha assenyalat que l'esperit amb el qual va nàixer la llei de Memòria Democràtica és que totes eixes dones i homes "reben el reconeixement de la democràcia espanyola i deixen d'habitar racons ocults de la nostra història". "La memòria democràtica- va afegir- és una qüestió d'Estat que no concerneix d'una ideologia en particular" i "per això, és incomprensible que, encara hui, alguns no senten com a propi un deure assumit amb normalitat en qualsevol democràcia". Al seu judici, "és de summa ignorància dir que la Llei de Memòria és sectària o és revengista. No l'és en cap país del món i no l'és tampoc a Espanya".
El president del Govern ha recordat que les persones honrades en este acte se sumen a les 242 víctimes que ja han sigut homenatjades nominalment per l'Estat en l'últim any. "Són una xicoteta mostra de tantes i tantes vides anònimes, condemnades per un relat injust en un present també clandestí i alçat sobre la desmemòria i la llosa de l'oblit".
Durant la seua intervenció, Sánchez ha remarcat l'"impuls" que ha donat el Govern en estos anys a les polítiques de memòria, amb l'exhumació de cossos en més de 500 actuacions, i molts treballs que segueixen encara en curs.
El cap de l'Executiu s'ha compromés a "continuar abordant la retirada de símbols contraris a la memòria democràtica"; a "continuar treballant per la resignificación de llocs de memòria, com a Cuelgamuros o com el nucli urbà de Guernica-Lumo, i a retirar més distincions, condecoracions i honors concedits, que són incompatibles amb els valors democràtics, com ja s'ha fet amb els títols nobiliaris concedits entre 1948 i 1978 i de l'Ordre Imperial del Jou i les Fletxes".
En l'acte també va prendre la paraula el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica en funcions, Félix Bolaños, qui, dirigint-se als familiars de les víctimes, va reafirmar el seu "compromís ferm i irrenunciable" de "fer tot el que siga a la nostra mà perquè mai més us sentiu sols. Perquè penseu que les vostres vides -i les dels vostres familiars- ens continuen inspirant".
La interpretació del tema "Per a la llibertat" per Joan Manuel Serrat i Rozalén va tancar un acte profundament emotiu i compromés amb els principis de veritat, justícia, reparació i deure de memòria com a garantia de no repetició.
