víctimes del franquisme, es van veure obligats a deixar Espanya per a salvar les seues vides.

Es tracta de "1939: Exili Republicà Espanyol", "Camins de l'exili" de Philippe Gaussot, i "La sang no és aigua" de Pierre Gonnord, una gran exposició documental i artística i dues mostres fotogràfiques que reconstruïxen i reten homenatge als protagonistes de l'exili.

La mostra '1939: Exili Republicà Espanyol' comprén un conjunt heterogeni d'obra plàstica, objectes quotidians, fotografies, arxius sonors, cartelleria i publicacions que encarnen el testimoniatge fidel d'una avantguarda d'intel·lectuals, científics, escriptors i artistes de tota mena que en 1939 van partir a l'exili. Centenars de fotògrafs arribats de tot el món com David Seymour, Robert Capa o Agustí Centelles, van retratar amb duresa el drama dels refugiats, també el fotògraf Francesc Boix, reconegut com un dels grans testimonis del segle XX per les imatges preses durant la seua reclusió en Mauthausen. Igualment, Josep Bartolí va donar testimoniatge a través dels seus dibuixos de la seua tràgica experiència en els camps de concentració francesos. O Ramón Gaya, que després d'eixir del camp d'Argelès i abans de partir a Mèxic, va trobar alé per a pintar alguns dels quadres més emblemàtics de l'exili.

L'horror de l'extermini nazi el va plasmar també, en una sèrie de magnífics treballs presents en L'Arquería, l'artista català Josep Franch-Clapers, a més dels escriptors Jorge Semprún i Joaquim Amat-Piniella, interns a Buchenwald i Mathausen.

Els vaixells de l'exili, com l''Stanbrook' que va arribar al port algerià d'Orà, o els que van partir amb destinació a Amèrica, com el 'Sinaia' i el 'Winnipeg', tenen un espai protagonista en la mostra. L'exili republicà a Mèxic va ser un dels més importants, documentat ací a través de diferents publicacions. El Carib, Xile i Argentina van ser també focus culturals destacats de l'exili. Va ser importantíssima la labor editorial que van desenvolupar allí Rafael Alberti, Francisco Ayala o María Teresa León, i en el camp de les arts, Manuel Ángeles Ortiz i Maruja Mallo.

La mostra de Juan Manuel Bonet homenatja, amb sengles retrats de Picasso i Miguel Prieto i una escultura que signa Pablo Serrano, a una de les víctimes més cèlebres de la Retirada, el poeta Antonio Machado, mort a Cotlliure, i la tomba del qual és hui lloc de peregrinació i memòria. Com l'és el cementeri de Montauban, on està enterrat Manuel Azaña.

Un altre important capítol és el que ocupen els artistes espanyols del París de la postguerra, el nucli de la qual el van integrar, entre altres, Manuel Ángeles Ortiz, Antoni Clavé o Xavier Badia Vilató, autors per als qui Picasso va ser una referència fonamental.

La mostra dedica un espai a les emissions de la BBC, Ràdio París i Ràdio Espanya Independent, la popular 'Pirinenca'.

L'exposició trau el cap a la Transició per a retratar l'esperit del que va suposar el retrobament d'Espanya amb l'exili, com simbolitza, per exemple, el reportatge fotogràfic de Jesús González sobre l'arribada a Madrid del 'Guernica' de Picasso.

La mostra fotogràfica "Camins de l'exili', de Philippe Gaussot, proposa una col·lecció de fotografies inèdites del fotoperiodista Philippe Gaussot (França, 1911) descobertes pel seu fill Jean-Philippe en una maleta, després de la defunció del seu pare. Es tracta d'un centenar d'imatges que retraten amb enorme duresa el que va significar La Retirada a França de milers d'exiliats després de la caiguda de Barcelona. Les instantànies també documenten escenes quotidianes en les colònies infantils afavorides pel Comité Nacional Catòlic de França que Gaussot va ajudar a alçar. Els comissaris Felip Solé i Grégory Tuban, reconstruïxen en esta exposició, coordinada per Kiko Herrero, el llegat d'este fotògraf, compromés des de molt jove amb la causa humanitària, que va exercir com a periodista en Le Dauphiné Libéré.

Finalment, 'La sang no és aigua', de Pierre Gonnord, presenta el treball de recerca realitzat per l'artista Pierre Gonnord (França, 1963) a partir dels records de supervivents i descendents de l'exili republicà espanyol. Proposa un relat expositiu de retrats, testimoniatges i fotografies d'objectes íntims. La mostra, coordinada per la comissària Carmen Fernández Ortiz, és un encàrrec realitzat ad hoc per la Comissió Interministerial per a la Commemoració del 80é aniversari de l'exili republicà espanyol i el Ministeri de Justícia. Paraula i imatge formen en esta mostra un conjunt inseparable que convida a l'espectador a travessar les fronteres del seu propi territori i reconéixer l'existència d'altres realitats, establint-se una intimitat amb les persones retratades que, en algun moment de les seues vides, van necessitar ser escoltades, llegides i mirades, i que hui es fa possible gràcies a l'art.

Fins al 31 de gener de 2020 en L'Arquería de Nous Ministeris, Passeig de la Castellana, 67.

De dimarts a dissabte d'11.00 a 20.00h, diumenges i festius d'11.00 a 14.00h. Dilluns tancat.