Aquest apartat recull les entrevistes realitzades als conferenciants que van participar en l'Homenatge a Alberto Gil Novales, 6 de maig de 2022.

Manuel Chust Calero. Catedràtic d'Història Contemporània. Universitat Jaume I

-Quins van ser els majors assoliments del Trienni Liberal per la seva transcendència per a l'esdevenir històric d'Espanya?

El Trienni Liberal suposa un abans i un després dins del context de la monarquia absoluta tant a Espanya com a Europa. Dins de la dècada dels anys 20 és el primer moment en què un Estat es llança a restablir una Constitució liberal i a iniciar un camí parlamentari, perquè cal no oblidar que el context és el de la restauració de la Santa Aliança i del Congrés de Viena després de la derrota de Napoleó. En aquest sentit, la qual cosa faran és posar en marxa la Constitució, que entre 1812 i 1814 no s'havia pogut desenvolupar, i començar a decretar una sèrie de llibertats, fets que seran emblemàtics tant a Europa com a Amèrica. El ressò del Trienni Liberal es reflectirà a Portugal, a Nàpols i a Sicília, arribarà fins a Rússia i, per descomptat, a Amèrica Llatina. Va suposar una activitat parlamentària magnífica, on es forma una divisió del liberalisme entre exaltats i moderats i on comença una reforma a molts nivells: educació, llibertat d'expressió, desamortitzacions a l'Església dels ordes regulars, i queda la qüestió d'Amèrica, què fer amb Amèrica, perquè van desenvolupant-se en uns moviments triomfants insurgents.

-En temps en els quals es qüestiona en determinats àmbits la importància de la memòria històrica, quin paper han de jugar trobades especialitzades com el Congrés Internacional «El Trienni Liberal dos-cents anys després»?

En els últims vint o vint-i-cinc anys el segle XIX espanyol és una part de la història espanyola que ha quedat oblidada, especialment, a la meva manera de veure, la primera meitat. Són els orígens parlamentaris i constitucionals no solament d'Espanya, sinó també de bastants països hispanoamericans i amb influències en el constitucionalisme europeu. En aquest sentit és una volta a rescatar els pares de la pàtria constitucionals i parlamentaris. Crec que hi ha hagut una lectura de la història contemporània d'Espanya predominantment militarista, de pronunciaments, de cops d'estat, d'anarquia, de vaivens, no obstant això si ens fixem en aquests diputats en tota la seva labor legislativa i constitucional és d'una envergadura tremenda. Si veiem el panorama d'Europa en aquests anys, estava dominada per l'absolutisme, a excepció d'Anglaterra, que era una monarquia molt moderada. Cal rescatar la visió d'una Espanya parlamentària, constitucional i que influeix a Europa i a Hispanoamèrica i no la visió que ha dominat d'una Espanya inestable, invertebrada, militarista, amb pronunciaments que, sense deixar de ser veritat, crec que ha enfosquit a l'altra.

-Una de les sessions aprofundirà en la formació cívica dels ciutadans durant el període. Aquesta formació en valors constitucionals pot explicar que només gràcies a la intervenció estrangera pogués restaurar-se l'absolutisme?

Clar. En realitat el Trienni Liberal no va fracassar, el Trienni Liberal va ser derrotat. I va ser derrotat per un exèrcit molt superior a l'espanyol i amb la connivència clara del rei, de poders fàctics i d'una part de l'oficialitat de l'exèrcit espanyol que continuava sent absolutista.

-Està satisfet amb el programa del Congrés?

Molt. S'han fet actes oficials en commemoració d'aquest moment a Portugal, a Itàlia, per descomptat a Mèxic, a Centreamèrica, al Perú... en el context de les seves independències. L'Estat espanyol havia de commemorar, no en el sentit solament de celebració, sinó en el de recordar, posar en valor pels professionals, historiadors, historiadors del dret, gent de la cultura en un sentit ampli, aquests orígens constitucionals i parlamentaris que va tenir Espanya i que va irradiar a Europa en el context advers militar, ideològic, religiós... de l'absolutisme; sense oblidar la transcendència que això va tenir a Amèrica Llatina, especialment a Mèxic, Centreamèrica i el Perú, com a origen dels seus estats-nacions i com a origen dels seus sistemes parlamentaris. Cal recordar que va haver-hi diputats americans que van arribar a les Corts de Madrid, especialment en els anys 1820 i 1821.

Emilio La Parra López. Catedràtic d'Història Contemporània. Universitat d'Alacant

-En els agraïments del seu llibre Ferran VII. Un rei desitjat i detestat, assenyala «l'extraordinària ajuda per a la recerca que suposa el magnífic Diccionari biogràfic d'Espanya (1808-1833) del recordat Alberto Gil Novales». S'ha valorat prou l'aportació del professor Alberto Gil Novales als estudis sobre el Trienni Liberal?

Si. Primer perquè va ser un dels pioners en l'estudi del Trienni; en segon lloc, perquè va abordar un aspecte, el de les societats patriòtiques, com l'embrió dels partits polítics a Espanya; i en tercer lloc, perquè Gil Novales ha fet una aportació documental, sobretot bibliogràfica, extraordinària per al coneixement del Trienni en general i, en particular, a part de les societats patriòtiques, de la figura de Rafael del Reg, persona clau. Ha estat molt valorat, continua sent molt citat en tots els estudis científics que es fan sobre el Trienni. D'altra banda, amb el Diccionari biogràfic ens ha fet un favor a tots els historiadors, perquè ens ofereix una quantitat de dades i de referències bibliogràfiques sobretot de personatges.

-Com a especialista en Ferran VII, considera que el Trienni Liberal va obligar a canviar en part la política posterior del monarca?

Crec que no, perquè Ferran VII va assumir el començament del Trienni, el restabliment de la Constitució, com un acte en contra dels seus desitjos, alguna cosa que ell de cap de les maneres pretenia que s'establís a Espanya. En conseqüència, l'única cosa que suposa per a ell, des del meu punt de vista, és, en primer lloc, una molèstia radical; des del primer instant maniobra per a acabar amb el règim constitucional. D'altra banda, potser va accentuar una miqueta la seva malvolença cap als alliberar-los, que ja era molta la que tenia. Això sí, va suposar un seriós contratemps per a ell, una incomoditat manifesta.

Mª Cruz Romeo Mateo. Catedràtica d'Història Contemporània. Universitat de València

Sobre si s'ha valorat suficient a Gil Novales, considera que sí, amb un matís: «Crec que el Diccionari biogràfic, primer perquè no tenim costum a Espanya de tenir aquestes eines, que fan falta i no solen ser molt valorats, no s'ha valorat prou, est i altres que va fer passen una mica desapercebuts».

Sobre la importància de congressos com «El Trienni Liberal dos-cents anys després».

«En general, els congressos, si estan ben organitzats i plantegen un problema històric, impulsen la recerca. En el cas del Trienni Liberal, la meva idea és que ha tingut una mala premsa historiogràfica, no ha tingut sort historiogràfica. Precisament Gil Novales és l'historiador del Trienni Liberal perquè en el seu moment no hi havia molt i el que es deia tenia molt a veure amb plantejaments d'altres corrents historiogràfics i en el món del franquisme. El Trienni va ser incòmode per als propis liberals, perquè la mobilització va condicionar al liberalisme. L'herència del Trienni no va ser assumida pel liberalisme en el seu conjunt i això sí que ha marcat la historiografia, tant per a denigrar el trienni com per a saltar-lo. El congrés pot ajudar a replantejar tots aquests assumptes i facilitar l'obrir noves vies».

Majors assoliments del Trienni:

«Va ser fonamental per a la conformació del liberalisme, per al que havia de ser un sistema liberal amb uns drets i uns codis, és introduir la modernitat política, eliminar els privilegis, fer realitat la Constitució del 12».

Jose Manuel Sánchez Saudinos, professor de Dret Institucional Carles III

Principals assoliments del Trienni:

«El Trienni és un intent de recuperar la Constitució de Cadis i tornar a prendre la senda del liberalisme que s'ha havia interromput amb la volta de Ferran VII en 1814 i el Manifest dels Perses, intentar una via liberal-constitucional a Espanya d'acord amb el que havia començat en les Corts de Cadis»

Sobre el paper d'aquesta mena de Congressos en temps en els quals es qüestiona la memòria històrica:

«A Espanya ens hem bolcat molt a pensar el que va ser la guerra civil i la repressió posterior, la llarga dictadura, sense fixar-nos a vegades massa en el nostre segle XIX. Érem una nació que anava en paral·lel a altres europees en un procés no diré de democratització, perquè no hi havia un sufragi universal, però sí en aquesta línia amb les seves anomalies, amb els seus problemes, de lluitar per un estat constitucional. Cal girar els ulls a tota aquesta etapa, al segueixo XIX.

Valoració de la figura de Gil Novales (va col·laborar amb ell en l'Ateneu)

Creu que no se li ha valorat prou.

«Va ser una persona clau en tota la historiografia d'una època, una persona amb un estil una mica anglosaxó, en el sentit d'un investigador, una persona molt pròxima a la gent que començava, però no era un conspirador ni pretenia crear una escola d'investigadors per a créixer»

Antonio Elorza Domínguez. Catedràtic de Ciència Política

Sobre l'aportació de Gil Novales a la historiografia del Trienni:

«És una aportació doble. D'una banda, un estil de treball que com sol ocórrer en aquests casos està una mica sepultada per la magnitud de la seva obra; i d'altra banda, una obra decisiva per al coneixement d'un dels períodes que ell ha descobert claus de la història d'Espanya contemporània, que és el Trienni Liberal»

Ha estat reconegut?

«Si. El Trienni Liberal era una mica el germà pobre de la història del liberalisme espanyol. Existia aquesta imatge de les Corts de Cadis, Ferran VII... i després una espècie de parèntesi que se suïcida, que amb la seva exaltació, amb el seu radicalisme, cava la seva pròpia tomba; una imatge semblant a la qual ara s'està creant de la II República. Llavors la resposta d'Alberto és la de l'anàlisi històrica. El Trienni no el seu enfonsa perquè s'enfonsés, sinó perquè vénen els Cent Mil Fills de Sant Lluís, una intervenció exterior que l'esfondra. I, sobretot, la seva labor és descobrir i ressaltar que és un període capital de participació política, que queda frustrat com tantes coses en la història d'Espanya. La societat es polititza, cosa que no havia succeït a Cadis, els problemes estan en l'espai públic i es busquen els instruments per a aquesta participació, que són les societats patriòtiques. És un moment revolucionari en el doble sentit de tractar de fer la revolució que només es va esbossar a Cadis, però una revolució per al poble, per als interessos col·lectius, i, d'altra banda, crear els instruments encara incipients per a aquesta transformació. Crec que és una labor exemplar la que fa Gil Novales, que enllaça amb la seva idea del ciutadà, per això s'entusiasma amb Machado i per això reivindica a Reg. (...) La seva obra, enorme, el Diccionari biogràfic, primer del Trienni, després de 1808-1833, són milers de fitxes que són aquí. Quin sentit tenen? Contribuir a la història, sí, però sobretot crear la plataforma perquè altres historiadors puguin després abordar aquest quefer col·lectiu. Ell pensa que la història no és una mestra de la vida però explica les condicions perquè les esperances dels homes puguin realitzar-se».

Quin paper pot jugar el Congrés Internacional «El Trienni Alliberar dos-cents anys després en la imatge d'aquest període?

«Continuar investigant el Trienni Liberal i vincular-lo amb el fenomen europeu. Portugal també té el seu Trienni. En aquest moment es parla de la Santa Aliança i brots a Espanya, etc., però és l'alternativa a la Santa Aliança, l'alternativa liberal democràtica a un predomini de la reacció absolutista, i això és una cosa que Gil Novales va plantejar i en el que cal seguir.