• El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, confirma el reconeixement de l'enclavament, escenari de la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931

El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, ha confirmat que Eibar i la Plaça d'Unzaga de la localitat guipuscoana seran declarats Lloc de Memòria. “El Govern d'Espanya ha recollit la proposta de l'Ajuntament d'Eibar per a declarar la ciutat com a Lloc de Memòria. Una ciutat que és digna de ser Lloc de Memòria en el marc de la Llei de Memòria Democràtica per dos esdeveniments fonamentals: ser la primera ciutat d'Espanya que va proclamar la II República el 14 d'abril de 1931 i els tràgics bombardejos que va desencadenar l'aviació de l'exèrcit revoltat contra la República i els seus aliats internacionals durant el mes d'abril de 1937 en la Guerra d'Espanya”, ha revelat.

L'acte de la confirmació ha comptat també amb la presència la delegada del Govern al País Basc, Marisol Garmendia; la consellera de Justícia i Drets Humans del Govern Basc, Maria Jesús San José; i l'alcalde d'Eibar, Jon Iraola; al costat de representants municipals i ciutadans. La declaració és fruit de la sol·licitud presentada per Iraola, el passat 12 de maig de 2023. En la carta dirigida al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, l'alcalde subratllava la importància històrica de la plaça d'Unzaga i la Casa Consistorial, que van ser escenari de moments clau del segle XX, com la proclamació de la II República en les primeres hores del 14 d'abril de 1931.

La consellera de Justícia i Drets Humans, María Jesús San José, ha manifestat que és “un immens honor poder estar un 14 d'abril en Eibar, una ciutat estretament vinculada al record de la Segona República i als valors democràtics que representa”. San José ha volgut reivindicar el compromís històric del socialisme basc amb la llibertat, la ciutadania i la convivència, recordant amb orgull als regidors eibarreses que en 1931 van proclamar la seva adhesió a una república lliure i democràticament triada.

La plaça d'Unzaga ha estat, històricament, el cor polític i social de la ciutat. El seu traçat actual es va consolidar a la fi del segle XIX i, des de llavors, ha acollit manifestacions, actes públics, celebracions populars i moments d'especial transcendència política. Un dels fets més emblemàtics que es recorden en aquest espai va tenir lloc en la matinada del 14 d'abril de 1931, quan Eibar es va convertir en la primera localitat del país a proclamar la II República, des dels balcons de la Casa Consistorial, situada en la pròpia plaça. Aquest gest simbòlic va reflectir el compromís de la ciutadania eibarresa amb els ideals republicans, la llibertat i la justícia social. Durant la Guerra Civil, la plaça també va ser escenari d'enfrontaments, bombardejos i moments de gran tensió, a causa del seu valor estratègic i simbòlic. En els anys posteriors, va continuar sent un lloc de trobada, memòria i reivindicació.

L'alcalde d'Eibar, Jon Iraola, ha destacat que “el reconeixement d'avui suposa un pas important en la preservació de la nostra memòria col·lectiva.” Així mateix, ha assenyalat que “ens alegra especialment que s'hagi valorat el paper d'Eibar en la història democràtica del país. És un reconeixement merescut per a la ciutat i per a totes les persones que han defensat els valors democràtics al llarg del temps”.

Després d'aquesta declaració, la plaça d'Unzaga passa a formar part de l'Inventari Estatal de Llocs de Memòria Democràtica, la qual cosa implica que l'Ajuntament estarà obligat a garantir la seva conservació, senyalització i interpretació històrica, conforme al que s'estableix per la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica. Aquest enclavament així s'uneix a Guernica, bombardejada pels nazis a l'abril de 1937, el pont Avinguda que fa frontera amb França en Irun i l'església de San Francisco de Vitòria on el 3 de març de 1976 la Policia Armada va matar a cinc persones en una assemblea obrera.