A través de tres exposicions, aquesta mostra comprèn un conjunt heterogeni d'obra plàstica, objectes quotidians, fotografies, arxius sonors, cartelleria i publicacions que encarnen el testimoniatge fidel d'una avantguarda d'intel·lectuals, científics, escriptors i artistes de tota mena que en 1939 van partir a l'exili. Més enllà de la mera recopilació d'objectes artístics, pretén oferir-se el relat col·lectiu dels qui van viure l'exili i van tractar de mantenir viva la seva llengua, cultura, memòria i ideals al llarg dels anys.

Centenars de fotògrafs van retratar el drama dels refugiats i el seu treball pot veure's en aquesta exposició. És el cas de David Seymour, Robert Capa o Agustí Centelles, i del fotoperiodista Francesc Boix, reconegut per les imatges preses durant la seva reclusió en Mauthausen. També Josep Bartolí va donar testimoniatge a través dels seus dibuixos de la seva tràgica experiència en els camps de concentració francesos. O Ramón Gaya, que després de sortir del camp d'Argelès i abans de partir a Mèxic, va trobar alè per a pintar alguns dels quadres més emblemàtics de l'exili.

L'horror de l'extermini nazi el va plasmar també, en una sèrie de magnífics treballs presents en L'Arquería, l'artista català Josep Franch-Clapers, a més dels escriptors Jorge Semprún i Joaquim Amat-Piniella, interns a Buchenwald i Mathausen. Són, igualment, ressenyables les aproximacions que van fer des de l'escultura Baltasar Lobo o Ángel Hernández García, 'Hernán'. Els vaixells de l'exili, com l''Stanbrook', el 'Sinaia' i el 'Winnipeg', tenen un espai protagonista. L'exili republicà a Mèxic, un dels més importants, està documentat a través de diferents publicacions. El Carib, Xile i Argentina van ser focus culturals destacats de l'exili. La Unió Soviètica va ser un altre de les destinacions de l'exili espanyol.

La mostra, comissariada per Juan Manuel Bonet, homenatja amb sengles retrats de Picasso i Miguel Prieto, i una escultura que signa Pablo Serrano, a una de les víctimes més cèlebres de la Retirada, el poeta Antonio Machado, mort en la localitat de Cotlliure, i la tomba de la qual és avui lloc de peregrinació i memòria. Com l'és el cementiri de Montauban, on està enterrat Manuel Azaña. L'exposició dedica també un espai a les emissions de la BBC, Ràdio París i Ràdio Espanya Independent, la popular 'Pirinenca', i treu el cap a la Transició per a retratar l'esperit del que va suposar el retrobament d'Espanya amb l'exili.

L'espai de L'Arquería acull també una col·lecció de fotografies inèdites de Philippe Gaussot descobertes pel seu fill Jean-Philippe en una maleta, després de la defunció del seu pare. Es tracta d'un centenar d'imatges que retraten amb enorme duresa el que va significar la Retirada a França de milers d'exiliats després de la caiguda de Barcelona. Els comissaris Felip Solé i Grégory Tuban, reconstrueixen en aquesta exposició, coordinada per Kiko Herrero, el llegat d'aquest fotògraf.

L'Arquería presenta, finalment, el treball de recerca realitzat per l'artista Pierre Gonnord a partir dels records de supervivents i descendents de l'exili republicà espanyol. Es presenta com un relat expositiu de retrats, testimoniatges i fotografies d'objectes íntims. En la mostra, coordinada per la comissària Carmen Fernández Ortiz, paraula i imatge formen un conjunt inseparable que convida a l'espectador a travessar les fronteres del seu propi territori i reconèixer l'existència d'altres realitats, establint-se una profunda intimitat amb les persones retratades.

Amb motiu d'aquesta mostra s'ha editat un amplíssim catàleg de més de 700 pàgines en el qual ha participat mig centenar d'autors, els majors experts en memòria històrica del nostre país. El catàleg pot adquirir-se en la web del Ministeri de Justícia.