El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha presentat avui, en el Consell de Ministres, un balanç dels tres anys de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica. Torres ha explicat que, en aquest període de governs progressistes, s'han pogut exhumar gairebé 9.000 cossos, i s'han lliurat 1.614 declaracions de reconeixement i reparació a les víctimes de la Guerra i la dictadura.

El ministre ha indicat també que, gràcies a la Llei de Memòria Democràtica, s'han pogut paralitzar les iniciatives d'algunes comunitats com Aragó, Comunitat Valenciana, Cantàbria o Extremadura, Illes Balears i Castella i León, que pretenien derogar les lleis de Memòria autonòmiques. “Aquestes noves normes, en algunes autonomies, dificulten la reparació de les víctimes”, ha assenyalat, al mateix temps que ha destacat que van ser els propis relators de l'ONU els qui van argumentar que les anomenades lleis de Concòrdia “vulneren el dret internacional”.

Torres ha ressaltat que, amb l'extint I Pla d'Exhumacions i la posada en marxa de l'II Pla d'Exhumacions (2025-2028), s'han realitzat més de 700 actuacions i s'han recuperat 8.941 cossos. “Aquesta xifra suposa gairebé la meitat dels 20.000 que són susceptibles de ser exhumats, segons un estudi realitzat en 2019 per la Societat Aranzadi”, ha assenyalat el ministre, que confia a arribar al 100% dels treballs en el que queda de legislatura.

El ministre ha posat en valor, a més, l'avanç de les tasques que s'estan duent a terme a la Vall de Cuelgamuros. En les criptes treballa un equip científic i multidisciplinari, per a l'exhumació i identificació de 206 víctimes, les famílies de les quals han sol·licitat la seva localització, en virtut de la Llei. Fins al moment, han estat trobades 36 caixes amb 458 restes; i l'equip científic ha pogut identificar, amb proves d'ADN, un total de 21 víctimes.

Otro dels aspectes dels quals ha donat compte el ministre és la posada en marxa del Banc Estatal d'ADN de Víctimes de la Guerra i la Dictadura, que ja disposa del programari de gestió i els laboratoris de la qual han estat acreditats per la Comissió Nacional per a l'Ús Forense de l'ADN.

A més, ha posat l'accent en el Mapa Integrat de Fosses, que acaba de ser presentat juntament amb Ràdio Televisió Espanyola. Es tracta d'una versió multimèdia interactiva que recull la ubicació geolocalizada de les fosses de la Guerra d'Espanya (1936-1939) i de la dictadura franquista, així com de les víctimes inhumades en elles, amb material audiovisual i informatiu de cada fossa.

El ministre ha volgut ressaltar l'impuls que ha donat el Govern d'Espanya a la resignificación de la Vall de Cuelgamuros, amb la convocatòria d'un concurs internacional d'idees, que ha recaigut en el projecte ‘La base i la creu’. “Es tracta que se sàpiga el que va passar, que reflexionem com a societat i que, sobretot els més joves, entenguin el que significa viure en el totalitarisme i apreciïn la democràcia que gaudeixen”, ha afegit.

Reparación a les víctimes i concessió de nacionalitats

Otro dels aspectes impulsats en aquests tres anys ha estat la reparació. Fins al moment s'han concedit i lliurat 1.614 declaracions de reconeixement i reparació personal a víctimes, que contenen tres elements fonamentals: la consideració de “víctima”, la declaració en el seu cas del caràcter il·legal i il·legítim del tribunal que va condemnar i la nul·litat i il·legalitat de la sentència que van imposar.

Així mateix, s'han realitzat actes públics d'homenatge i reconeixement del caràcter de víctima, de la seva dignitat, nom i honor, amb lliurament de més de 600 reconeixements.

Pero el reconeixement també queda expressat en el procés que va culminar el passat 22 d'octubre per a concedir la nacionalitat als descendents de les víctimes que van haver d'exiliar-se a altres països. A data del 31 de juliol de 2025, s'havien registrat 876.321 sol·licituds, de les quals el 47% ja tenien aprovat el tràmit i a penes un 0,5% s'havien denegat, estant la resta llavors en procés de tramitació. A aquesta data, 414.000 ja tenien reconegut el dret i 237.145 ja constaven com inscrits amb la nacionalitat espanyola.

A més, el passat 4 de novembre es va aprovar el Reial decret pel qual es concedeix la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa als descendents dels voluntaris integrants de les Brigades Internacionals, concretament a 54 fills i 117 néts de brigadistes internacionals, homes i dones que van arribar voluntàriament a Espanya per a defensar la legalitat republicana enfront del cop militar de 1936.

Llocs de Memòria

El Govern d'Espanya ha posat també l'accent en la declaració com a Llocs de Memòria d'espais especialment simbòlics pel seu paper en la història i en la repressió durant la Guerra i la dictadura. Fins al moment han estat declarats 16.

A més dels tres declarats ex lege per la Llei de Memòria Democràtica (Centre Documental de la Memòria Històrica a Salamanca, Vall de Cuelgamuros i Panteó d'Espanya), els declarats posteriorment: deu immobles emblemàtics vinculats al liberalisme espanyol en el segle XIX (en un d'ells, el Monument als Màrtirs de la Llibertat ‘Els Coloriu-vos’, a Almeria, s'han dipositat les restes recuperades dels coloriu-vos a peu del monument, d'on havien estat retirats en 1943); el Nucli urbà de Guernica-Lumo; l'èxode, persecució i massacre de la població civil entre Màlaga i Almeria al febrer de 1937, conegut com ‘La Desbandá’; i l'antiga Presó Provincial de Múrcia. Així mateix, figuren inscrits provisionalment els 18 que s'han incoat i actualment estan en tramitació el procediment per a la seva declaració.

También s'han establert senyalitzacions i plaques en cinc Llocs de Memòria a l'estranger, com l'Ateneu Espanyol de Mèxic, el Jardí de la Nou en Paris, els camps de concentració de Ravensbruck i d'Argélès-sud-Mer, i la tombes d'Antonio Machado a Cotlliure i de Manuel Azaña en Montauban.

El ministre ha reconegut que no pot entendre com “hi ha els qui no volen que declarem llocs de memòria o resignifiquemos espais que són el record de la repressió durant la Guerra i la dictadura. Tots els demòcrates hauríem d'estar d'acord en això”.

50 anys de Llibertat

Durante enguany s'han vingut desenvolupant els actes que commemoren els ‘50 anys de llibertat’, amb un gran nombre d'accions i activitats orientades a recuperar homenatjar als qui van defensar la democràcia i per a transmetre als més joves d'on vénen les llibertats que ara gaudeixen. El ministre ha destacat que els actes es continuaran duent a terme més enllà de 2025, amb 400 noves activitats.