El ministre de Política Territorial i Memoria Democrática, Ángel Víctor Torres, ha destacat “l'aposta de España per la ciència i la innovació, que explica avui que el nostre país sigui motor d'ocupació a Europa i exemple de creixement verd i just en el món”.

Torres, que ha clausurat l'acte de presentació del documental “Llavors en l'exili: la ciència que va tornar a florir en España”, organitzat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, ha qualificat de “excel·lent” aquest treball que visualitza com “els canons de la Guerra i la dictadura van apagar la llum del coneixement, passant el nostre país de l'esperança a l'obscurantisme, del color al blanc i negre, mostrant-nos al mateix temps que la ciència, al final, s'obre pas; que l'anhel d'aprendre, conèixer i entendre el món que ens envolta són imparables”.

“Llavors en l'exili: la ciència que va tornar a florir en España”

El documental mostra la transformació del nostre país, que evoluciona de la foto fixa al moviment, de l'estancament i reculada al progrés, de la dictadura a la democràcia, ha estat produït pel Ministeri d'Innovació, Ciència i Universitats, en col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT), s'emmarca en els actes de “50 anys de España en Llibertat” i compta amb l'anàlisi de José Manuel Sánchez Ron, catedràtic emèrit d'història de la ciència en la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), Ana Romero de Pablos, investigadora de l'Institut de Filosofia del CSIC, i Eloísa del Pi, presidenta del CSIC.

Torres ha remarcat que “España s'aixeca quan conrea i cuida el seu talent i el documental albira el país que va poder sorgir, si no s'haguessin retallat els avanços del règim democràtic de 1931, mostrant-nos el futur que va poder ser i no va ser, quan canviem coneixement per dogma, i talent per submissió”.

El ministre ha posat com a exemples d'aquella dolorosa reculada “la biblioteca de la Residència d'Estudiants, convertida en església, o el primer vaig portar d'astronauta, transformat en paracaigudes de guerra. Són símbols de com la dictadura va tallar les ales d'una España que reverdia amb un impuls científic sense precedents”.

“Fer memòria és també recuperar el futur perdut, restaurar la veritat i reparar injustícies”, ha afegit, i ha recordat a “espanyols de gran talent i talla humana, com Odón de Buen o Emilio Herrera, que van dedicar el seu temps a millorar la nostra vida i a garantir-nos un avenir digne, a través de la ciència”.

Torres ha ressaltat que aquest documental, com els actes commemoratius de 50 anys de España en llibertat, “homenatja també de mestres i mestres, a investigadors i investigadores, i als qui van somiar, van viure i van morir per un país culte, integrador i just. El seu llegat, el seu coneixement i idees, segueixen entre nosaltres i ens han fet avançar i situar-nos en l'avantguarda científica mundial”.

“La nostra democràcia, com les democràcies modernes, neix dels valors de la igualtat, la llibertat i la raó, que van orientar la ciència cap a una missió ètica: transformar la societat, combatre la ignorància i expandir la dignitat humana. La Il·lustració va portar aquesta visió a la política, promovent l'educació i la ciència públiques com a motors del progrés i la igualtat d'oportunitats”, ha indicat.

Más inversió en R+D que mai

Torres ha assenyalat que “la prosperitat depèn d'invertir en R+D i en investigadors que la ciència a resoldre les necessitats de les persones i els reptes del món, amb un desenvolupament sostenible. La ciència viu avui el seu millor moment en España, amb un 50% més d'inversió en R+D i un 25% més de persones treballant en recerca i innovació que fa a penes set anys, quan Pedro Sánchez va arribar al Govern”.

Ha recordat com en pandèmia “sortim de la crisi per la porta de la ciència, encara que ens dolen avui encara les morts de la DANA, una tragèdia que ens va confirmar que el canvi climàtic i el negacionismo maten, que la ciència salva vides, protegeix la convivència i sosté la democràcia, si la potenciem des de les institucions”.

Torres ha finalitzat la seva intervenció incidint que “enfront de les faules i la desinformació necessitem més raó pública i evidència compartida” i ha ressaltat que ciència i democràcia es necessiten mútuament i España confia en el seu talent, modernització, ciència i democràcia: “Hem après del dolor, rescatem la memòria dels qui ens van precedir i triem l'esperança per a un futur digne”.

El secretari d'Estat de Ciència, Innovació i Universitats, Juan Cruz Cigudosa, per part seva, ha explicat així mateix que “España avui creix i es transforma sobre una nova economia del coneixement, amb més universitaris i universitàries, amb més científics i científiques i amb més inversió en R+D que mai”.

Cruz Cigudosa, ha assegurat sobre el documental que té un objectiu principal: “Continuar construint progrés democràtic, econòmic i social des del coneixement. Volem contribuir a fer memòria i a despertar consciències”.