Govern provisional | Arxiu del Moviment Obrer.
Proclamació de la República. Azaña en el Govern: 1931-1933
Revesteixi Estampa | Biblioteca Nacional d'Espanya
El President de la República Niceto Alcalá Zamora amb el Cap del Govern Azaña en la Fira del llibre (la primera: abril de 1933) | Arxiu General de l'Administració.
Inauguració del Museu de Sorolla. L'Alcalde, el Cap de Govern i el Ministre d'Instrucció Pública en l'acte inaugural. 1932-06-11 | Arxiu General de l'Administració.
El President de la República Niceto Alcalá Zamora en la inauguració de l'Escola Normal de Mestres, amb motiu del 2n Aniversari de la República. Inauguració del Museu Pedagògic. Li acompanya el Cap del Govern Azaña, el Ministre d'Instrucció Pública Fernando dels Rius i el President del Congrés Besteiro. Inauguració Grup escolar Blasco Ibáñez. | Arxiu General de l'Administració.
Col·locació primera pedra port de Bermeo-11 abril 1933 | Arxiu General de l'Administració.
Inauguració de la línia telefònica Balears. El Cap de Govern, els Ministres de Governació i Comunicacions i l'Alcalde. 1931-10-24. | Arxiu General de l'Administració
Inauguració de la prolongació de la Castellana | Arxiu Genrral de l'Administració
Manuel Azaña amb Francesc Maciá, president de la Generalitat de Catalunya. | Biblioteca Nacional d'Espanya.
Azaña amb Éduard Herriot, primer ministre francès.
Jalifa de Marruecos | Archivo del Movimiento Obrero.
Azaña i Niceto Alcalá-Zamora en l'Acadèmia de Toledo. | Arxiu General de l'Administració.
Visita del Nunci a Azaña a la Presidència del Govern. 15-10-1931 Nunci Tedeschini, Azaña. | Arxiu del Moviment Obrer.
Al desembre de 1930, després de la revolta de Jaca, Azaña s'oculta i comença a escriure Fresdeval, que deixa inconclusa.
En el Govern Provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora, és nomenat ministre de la Guerra. Impulsa la reforma de l'exèrcit i a l'octubre de 1931, suma a la cartera de Guerra la presidència del Govern.
Al desembre de 1931 s'aprova la Constitució, una de les més avançades del seu temps (reconeix el sufragi femení, el laïcisme de l'Estat i "la renúncia a la guerra com a instrument de política nacional").
Azaña es veu confirmat com a president del Govern i comença la seva identificació amb la República, mentre la premsa satírica de dretes li denigra constantment.
Després de superar el cop del general Sanjurjo, a l'agost de 1932, les Corts aproven l'Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària.
El seu Govern va posar en marxa un ambiciós pla d'obres públiques: va inaugurar Nous Ministeris i la prolongació del Passeig de la Castellana, va començar les obres de la caserna del Llaminer i del port de Bermeo, i es van crear noves línies d'autobusos i ampliacions del metre de Madrid.
També es va desenvolupar una intensa activitat cultural: es van impulsar les Missions Pedagògiques, es va inaugurar el Museu Sorolla i l'Escola Normal de Mestres, es va celebrar la primera Fira del Llibre de Madrid i es va reconèixer el treball de diferents artistes com Antonia Mercé, L'Argentina.
El Govern tampoc va desatendre les relacions internacionals: va ser present en la Societat de Nacions, el primer organisme internacional de l'època, es van estrènyer llaços amb el Marroc, que el seu Jalifa va ser rebut a Madrid, i el cap del Govern francès, Édouard Herriot, va visitar Espanya al novembre de 1932.
Paraules d'Azaña
España renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.
Article 6 de la Constitució de 1931.
Sobre la relació institucional Església-Estat:
Espanya ha deixat de ser catòlica: el problema polític consegüent és organitzar l'Estat en forma tal que quedi adequat a aquesta fase nova i històrica del poble espanyol.
Sessió de Corts, 13 d'octubre de 1931.
Sobre Catalunya:
La República sense una Catalunya republicana, seria una República claudicant i feble; però Catalunya sense una República liberal com la nostra, seria molt menys lliure del que pot ser; de manera que estan la vostra llibertat i la República, i la República i les llibertats catalanes, indissolublement unides: ni una podria existir sense l'altra, ni ningú atemptaria a la una, sense atemptar immediatament a l'altra.
… la implantació de l'autonomia a Catalunya, i aviat la d'altres pobles peninsulars en les modalitats que els siguin pròpies […] no signifiquen ruptura […] és tot el contrari.
És fundar la col·laboració […] en el desig de posar el nom d'Espanya i de totes les seves parts o personalitats pròpies ben articulades en el lloc en què tots estem obligats a portar el nom de l'ínclita raça que tots venim.
La República i l'autonomia de Catalunya.
Discurs pronunciat en la Plaça de la República. Barcelona, 26 de setembre de 1932.
Sobre la conjunció republicà-socialista:
… la meva experiència de governar amb els socialistes té interès per a tothom, perquè si sortís bé provaria que es pot fer la inevitable transformació de la societat moderna sense la necessitat d'una revolució.
Memòries. Anotació 5 de febrer de 1933 (Segon Quadern robat).
