El Reial decret llei 29/2020, de 29 de setembre, de mesures urgents en matèria de teletreball en les Administracions Públiques i de recursos humans en el Sistema Nacional de Salut per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-1, va introduir un nou article 47.bis en el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic per a regular el teletreball, considerat com aquella modalitat de prestació de serveis a distància en la qual el contingut competencial del lloc de treball pot desenvolupar-se, sempre que les necessitats del servei el permetin, fora de les dependències de l'Administració, mitjançant l'ús de tecnologies de la informació i comunicació.

El nou article estableix que la prestació de serveis mitjançant teletreball es realitzarà en els termes de les normes que es dictin en el seu desenvolupament, que seran objecte de negociació col·lectiva en l'àmbit corresponent. Això té per finalitat el desenvolupament de la regulació definitiva del teletreball com a forma d'organització de la prestació de serveis en l'Administració General de l'Estat. A tal fi, la disposició final segona del citat reial decret llei estableix que les Administracions Públiques disposaran d'un termini de sis mesos per a adaptar la seva normativa de teletreball.

El desenvolupament normatiu d'un instrument organitzatiu com l'és el teletreball requereix l'aprovació d'una norma que fixi amb caràcter general i permanent les regles que hagin de regir l'organització d'aquesta manera de treball en els diferents departaments ministerials i organismes públics de l'Administració General de l'Estat.

El projecte de Reial decret pel qual es regula el teletreball en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat pretén configurar el marc normatiu general d'aquesta manera de treball, esbossada ja pel nou article 47.bis del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic per al personal al servei de l'Administració General de l'Estat. Aquest marc normatiu ha de servir com a base per a la implementació del teletreball en els diferents departaments ministerials i organismes públics una vegada es determini la fi de la crisi sanitària per la COVID-19, en els termes previstos en la normativa vigent.

El desenvolupament de programes pilot, afavorits per l'Orde APU/1981/2006, de 21 de juny, per la qual es promou la implantació de programes pilot de teletreball en els Departaments ministerials, es va veure accelerat per l'impacte de la crisi sanitària per Covid-19, que va obligar a utilitzar les eines tecnològiques a disposició per a garantir un funcionament eficaç dels serveis i l'exercici dels drets de la ciutadania i empreses salvaguardant la salut de tots, mitjançant l'ús intensiu de formes d'organització i prestació de treball en modalitat no presencial. L'experiència va demostrar que la introducció del teletreball com a forma de prestació de serveis afavoreix l'impuls de transformacions que redunden en la millora de l'eficàcia, el benestar de les empleades i els empleats públics, i el desenvolupament d'una administració digitalitzada, més oberta i participativa.

El compromís adquirit amb la transformació digital del sector públic emmarcat en l'estratègia Espanya Digital 2025, així com la identificació de l'Administració del Segle XXI com una de les deu polítiques palanca de reforma estructural per a un creixement sostenible i inclusiu de les quals es compon el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, evidencien com la generalització del teletreball suposa un punt de partida sobre el qual donar suport a aquest impuls de la digitalització i la cohesió territorial.

Això requereix, d'una part, la regulació de les condicions de teletreball i, d'una altra, la provisió d'eines a les empleades i empleats públics que els permetin fer el seu treball de manera col·laborativa segons les necessitats de cada perfil. Així mateix requerirà l'ús d'infraestructures i solucions de connectivitat de nova generació que puguin donar suport a aquest teletreball.

Per a això es torna crucial l'adopció d'un text normatiu amb vocació de futur, que configuri un model general de teletreball per a la seva definitiva implantació en l'Administració General de l'Estat com a forma estable d'organització del treball en un context de normalitat una vegada superada la crisi epidemiològica per Covid-19.

El projecte de Reial decret pel qual es regula el teletreball en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat s'emmarca entre les reformes empreses en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb l'objectiu d'impulsar la modernització de les Administracions Públiques.

L'objectiu primari el constitueix donar compliment al mandat efectuat pel Reial decret llei 29/2020, de 29 de setembre, adaptant la regulació al que es disposa en l'article 47.bis del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic.

L'objectiu principal, no obstant això, el constitueix la millora i modernització dels instruments d'organització del treball en l'Administració General de l'Estat, normalitzant el teletreball com a forma de prestació de serveis públics.

Sense perjudici de l'anterior, la regulació del teletreball en l'Administració General de l'Estat persegueix diversos objectius de caràcter indirecte. Així, la implementació del teletreball haurà de contribuir igualment:

• A la modernització de l'organització del treball a través de la generalització de la direcció orientada a la consecució d'objectius i l'avaluació del rendiment;
• A la reducció de costos, amb un millor ús dels espais;
• A la sostenibilitat mediambiental i el foment de la presència de l'Administració General de l'Estat en el territori, especialment en aquelles zones en declivi demogràfic; així com
• A la millora de la conciliació del desenvolupament professional amb la vida personal i familiar, respectant en tot cas els principis d'igualtat de tracte entre dona i home i la corresponsabilitat.

Aquesta proposta obeeix al mandat que efectua la disposició final segona, relativa a l'adaptació de normes, del Reial decret llei 29/2020, de 29 de setembre.

La possibilitat de dur a terme una regulació detallada de la figura, més enllà de les regles generals que ordinàriament constitueixen el contingut propi d'una norma amb rang legal, s'estima convenient.

La solució alternativa no reguladora seria el manteniment del statu quo, i la pervivència d'un marc normatiu dispers, atès que el mandat exigeix l'adaptació de la regulació del teletreball, més enllà de projectes o experiències pilot.

D'altra banda, l'alternativa de la modificació de l'ordre ministerial actualment vigent no es considera procedent, atès que va ser aprovat a fi d'afavorir l'extensió d'experiències pilot, objecte que actualment es troba àmpliament excedit per la realitat reguladora, de manera que l'adaptació de la mateixa al que es disposa en l'article 47.bis del text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic ha de realitzar-se a través d'una norma de nou encuny com la que es proposa.