Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, ha presentat en el Club Segle XXI el cicle de taules rodones “La conquesta de llibertat d'expressió. Els setmanaris “Quaderns per al diàleg”, “Triomf” i “Canvi 16”, emmarcat en la programació de la commemoració ‘Espanya en llibertat. 50 anys’. En aquesta primera sessió, al costat del ministre Torres, ha participat Óscar Alzaga, catedràtic de Dret Constitucional i Polític, i María Paz Pando, professora d'Història Contemporània en la Universitat de Salamanca.
Per a poder conèixer amb una visió completa sobre com va ser possible la transformació d'Espanya de la dictadura a la democràcia, resulta imprescindible acostar-se a la premsa que es publicava en els anys anteriors i posteriors a la mort del general Franco, en 1975. Sobretot, conèixer les revistes d'opinió que, des d'abans de la fi de la dictadura, van anar familiaritzant als espanyols amb conceptes com a llibertats públiques, reconciliació nacional, pluralisme polític, imperi de la llei, llibertat d'expressió i, en general, el catàleg de drets que després quedarien plasmats en la Constitució de 1978.
Així, revistes com a “Quaderns per al diàleg”, “Triomf” i “Canvi 16” van ser l'avançada de la democràcia en uns anys gens fàcils per a la llibertat de premsa.
La primera sessió del cicle s'ha centrat en “Quaderns per al diàleg”, la publicació creada en 1963 per l'exministre franquista d'Educació, Joaquín Ruiz Giménez. Adscrita a la democràcia cristiana, en ella s'advocava per estroncar les ferides de la Guerra d'Espanya i una reforma política pactada. La seva influència va ser tan notòria que fins a 150 parlamentaris de les primeres Corts democràtiques de 1977 havien estat d'una manera o una altra vinculats a la revista, a més d'escriptors com Jorge Guillén i Juan Goytisolo.
“Triomf” va ser, per part seva, plataforma cultural de l'esquerra i un altre dels grans referents democràtics de l'època. Va rebre sancions per un número especial publicat el 24 d'abril de 1971 dedicat a la crisi del matrimoni que va ser considerat atemptatori contra la moral pública. L'exjutgessa i exalcaldesa de Madrid, Manuela Carmena, va col·laborar en aquest número advocant pel matrimoni civil. En “Triomf” van col·laborar, entre altres, Manuel Vázquez Montalbán, Lluís Carandell i Manuel Vicent.
“Canvi 16” va ser fundada en 1971 pel periodista Juan Tomás de Salas, en la seva obstinació per editar una publicació que servís com a plataforma per a combatre el franquisme i reivindicar l'Espanya democràtica. Dues setmanes després de la mort de Franco, “Cambio16” es publica amb el títol: "La cosa es posa en marxa", demanant un canvi de govern per a fer política nova. Al llarg de 1975, “Canvi 16” es converteix en la publicació amb major tirada del país aconseguint 197.276 exemplars. En 1976, superaria totes les expectatives en aconseguir una tirada de 347.918 exemplars i una quota del 46,1% del mercat de revistes.
El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, i la comissionada per als 50 anys d'Espanya en llibertat, Carmina Gustrán, han participat de l'acte en el Club Segle XXI.
