La Moncloa, Madrid (Espanya)
Amb aquesta Llei es pretén tancar un deute de la democràcia espanyola amb el seu passat i fomentar un discurs comú basat en la defensa de la pau, el pluralisme i la condemna de tota forma de totalitarisme polític que posi en risc l'efectiu gaudi dels drets i llibertats inherents a la dignitat humana. I, en aquesta mesura, és també un compromís amb el futur, defensant la democràcia i els drets fonamentals com a paradigma comú i horitzó inesborrable de la nostra vida pública, convivència i consciència ciutadana.
Títol preliminar, objectiu i finalitat
L'objecte d'aquesta llei és el reconeixement dels quals van patir persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa, d'orientació i identitat sexual, durant el període comprès entre el cop d'estat de 1936, la Guerra Civil i la Dictadura franquista fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978. Es tracta de promoure la seva reparació moral i recuperar la seva memòria i inclou el repudi i condemna del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la posterior dictadura.
Al seu torn, la llei adopta mesures destinades a suprimir elements de divisió entre la ciutadania i promoure llaços d'unió entorn dels valors, principis i drets constitucionals.
Títol I, les víctimes
Es determina la consideració de víctima conformement als paràmetres internacionals de Drets Humans i declara el caràcter nul de totes les condemnes i sancions dictades durant la Guerra Civil i la Dictadura pels òrgans de repressió franquista, que així mateix es declaren il·legítims. Totes elles tindran dret a una Declaració de reconeixement i reparació.
A més, instaura el 31 d'octubre, data de l'aprovació en Corts de la Constitució espanyola en 1978 com el dia de record i homenatge a totes les víctimes. Així mateix es declara el 8 de maig com a dia de record i homenatge a les víctimes de l'exili com a conseqüència de la Guerra Civil i la Dictadura.
Un Títol que també recull l'elaboració un Cens Nacional de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, donant resposta a la fragmentació i dispersió de la informació disponible sobre les desaparicions forçades en aquest període.
Títol II, polítiques integrals de Memòria Democràtica
Consta de quatre capítols i s'obre amb un esment especial al paper actiu de les dones a Espanya com a protagonistes de la lluita per la democràcia i els valors de llibertat, igualtat i solidaritat, que d'altra banda és transversal en tot el text de la llei.
L'articulació d'aquestes polítiques s'assegura a través d'un pla quadriennal d'actuacions i, en l'àmbit territorial, amb la creació d'un Consell Territorial com a instrument de cooperació entre l'Estat i les comunitats autònomes, amb participació de les entitats locals a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.
En el Capítol I d'aquest Títol, sobre el dret a la veritat de les víctimes, s'assumeix que la cerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura correspondrà a l'Administració General de l'Estat, sense perjudici de les competències d'altres administracions públiques relacionades amb aquesta activitat, reforçant la col·laboració entre aquestes, i liderant així una acció de dignificació col·lectiva del nostre país. Inclou mesures com l'impuls al mapa de fosses, el protocol d'exhumacions i règim d'autoritzacions. Així mateix es crea el Banc Nacional d'ADN de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura.
La Secció 2a d'aquest Capítol I es dedica als arxius i documentació, veritable memòria escrita de l'Estat, regulant l'accés als fons i arxius públics i privats, i garantint el seu accés i protecció, amb un esment especial al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.
El dret a la justícia es regula en Capítol II. A aquest efecte, es crea la Fiscalia de Sala per a la recerca dels fets produïts durant la Guerra Civil i la Dictadura, fins a l'entrada en vigor de la Constitució, que constitueixin violacions dels drets humans i del Dret Internacional Humanitari. Tindrà les funcions d'impuls dels processos de cerca de les víctimes dels fets investigats, en coordinació amb els òrgans de les diferents administracions amb competències sobre aquesta matèria.
Les mesures de reparació estan contemplades en el Capítol III. S'inclouen actuacions com la recerca dels béns espoliats durant la Guerra Civil i la Dictadura o el reconeixement i reparació de les víctimes que van fer treballs forçats. Com a mesura reparadora de les persones que van sofrir l'exili, es disposa una regla per a l'adquisició de la nacionalitat espanyola per a nascuts fora d'Espanya de pares o mares, àvies o avis, exiliats per raons polítiques, ideològiques o de creença. Els voluntaris integrants de les Brigades Internacionals podran adquirir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa.
El Capítol IV es refereix al deure de memòria com a garantia de no repetició. D'aquesta manera, les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries per a la retirada dels símbols i elements públics contraris a la Memòria Democràtica. Introdueix al seu torn mesurades per a evitar actes d'exaltació o enaltiment de l'alçament militar, la Guerra Civil o el règim dictatorial. Amb el mateix objectiu s'ocupa de la revocació de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals, de condecoracions i recompenses o títols nobiliaris, que hagin estat concedits o suposin l'exaltació de la Guerra Civil i la Dictadura.
Així mateix, inclou actuacions dirigides a fundacions i associacions entre les finalitats de les quals es trobi l'apologia del franquisme o la incitació directa o indirecta a l'odi o la violència contra les víctimes de la Dictadura franquista.
Recull també accions en el pla educatiu actualitzant-los continguts curriculars per a ESO i Batxillerat, i en el pla de la recerca i la divulgació amb la finalitat de fomentar, promoure i garantir en la ciutadania el coneixement de la història democràtica espanyola i la lluita pels valors i llibertats democràtiques. Es contempla la constitució d'una Fundació del Sector Públic, l'objecte del qual serà contribuir al coneixement, difusió i promoció de la història de la democràcia a Espanya a través de la preservació dels arxius dels Presidents del Govern Constitucionals.
Es regulen els Llocs de Memòria Democràtica amb una funció commemorativa i didàctica. Quant a la Vall dels Caiguts, s'emfatitza el seu resignificación amb una finalitat pedagògica i es reconeix el dret dels familiars a recuperar les restes dels seus ascendents. Les criptes adjacents a la Basílica i els enterraments tenen el caràcter de cementiri civil i només podran albergar restes de persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil. Així mateix es procedirà a reubicar qualsevol resta mortal que ocupi un lloc preeminent en el recinte. En cap lloc del recinte podran dur-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadors de la Guerra Civil, dels seus protagonistes o de la Dictadura. Es declara extingida la Fundació de la Santa Cruz de la Vall dels Caiguts.
Títol III, moviment memorialista
El Títol III reconeix la labor realitzada durant dècades per la societat civil en la defensa de la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes, disposant la creació d'un registre d'entitats memorialistes. Es crea un Consell de Memòria Democràtica com a òrgan consultiu i de participació d'aquestes entitats i preveu la constitució d'una comissió estatal de la Memòria i la Reconciliació amb el Poble Gitano a Espanya.
Títol IV, règim sancionador
Finalment, el Títol IV incorpora un règim sancionador regulador de les infraccions i sancions, en garantia del compliment dels preceptes de la llei, en defensa de les víctimes i de la dignitat dels principis i valors constitucionals en l'espai públic. Estableix multes que van des dels 200 euros per a les infraccions més lleus fins als 150.000 euros per a les molt greus.
La part final té vuit disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.
Una llei que, amb l'objectiu de la recuperació, salvaguarda i difusió de la Memòria Democràtica, situa a les víctimes de la Guerra Civil i Dictadura franquista en el centre de l'acció pública, amb el desplegament de mesures de reconeixement i reparació. Així mateix fa efectiu el dret de les víctimes a la veritat, assumint la cerca de desapareguts i impulsant actuacions des de la perspectiva del principi de justícia. Tot complint a més amb el deure de Memòria en garantia de la no repetició.
