Saragossa.- El Consell de Ministres ha aprovat en primera volta l'Avantprojecte de Llei de Mesures Excepcionals de Sostenibilitat Financera per a les Comunitats Autònomes de Règim Comú. Aquesta norma permetrà a l'Estat assumir 83.252 milions d'euros de deute de les Comunitats Autònomes, la qual cosa beneficiarà a tots els territoris en reduir el seu passiu, alliberarà uns 6.700 milions d'euros del pagament d'interessos que podran destinar a reforçar l'Estat del Benestar i els permetrà guanyar autonomia financera en facilitar la seva sortida als mercats.
En el caso de Aragón, la condonación de la deuda por parte del Estado alcanza los 2.124 millones de euros. Esto supone reducir la deuda de Aragón un 23% respecto al cierre registrado en 2023.
El objetivo de esta medida “inédita” y “excepcional”, como ha señalado la vicepresidenta primera y ministra de Hacienda, María Jesús Montero, es corregir el sobreendeudamiento al que se vieron abocadas las Comunidades Autónomas durante la crisis financiera por la falta de recursos por parte del Gobierno de Mariano Rajoy. Algo que contrasta con el apoyo financiero brindado por el Gobierno progresista, que se traduce en que las Comunidades Autónomas han recibido 300.000 millones de euros más de recursos en siete años de gobierno de Pedro Sánchez respecto a los siete años de Gobierno conservador.
Montero, durant la seva intervenció en la roda de premsa del Consell de Ministres, ha recordat que aquesta norma, que beneficia a totes les Comunitats, tinguin o no deute amb el FLA, és “plenament coherent” amb la política de suport financer a les Comunitats Autònomes que ha aplicat el Govern des de 2018.
En aquest sentit, la ministra d'Hisenda ha recordat altres mesures inèdites posades en marxa per l'Executiu en favor de les administracions territorials com, per exemple, els 30.000 milions dels fons COVID, que les CCAA no van haver de retornar a diferència dels préstecs del FLA adoptats pel Govern del PP en l'anterior crisi i que són l'origen del sobreendeudamiento que l'Avantprojecte de Llei busca corregir.
O també el manteniment dels lliuraments a compte de 2020 com si no hi hagués hagut pandèmia, que va generar unes liquidacions negatives de 4.000 milions que l'Estat va assumir i va evitar que les Comunitats Autònomes haguessin de retornar.
Aquesta política de suport a les CCAA és la que ha permès que, en els set anys de Govern de Pedro Sánchez, la comunitat d'Aragó rebi, excloent els fons europeus, 9.204 milions més de recursos que en els set anys de Mariano Rajoy. De fet, entre les mesures adoptades es troben els 832,5 milions de fons COVID transferits per l'Estat a Aragó, o els 275 milions de les liquidacions negatives de 2020 d'Aragó que l'Estat va assumir, entre altres actuacions.
Metodología per a la condonació
El Anteproyecto de Ley recull la metodologia per al càlcul de la xifra de condonació que correspon a cada comunitat i que el Ministeri d'Hisenda ja va traslladar als governs autonòmics el mes de febrer passat. A més, aquesta proposta va ser aprovada en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del mateix mes.
Posteriormente, el Ministeri d'Hisenda ha mantingut reunions tècniques individuals amb la pràctica totalitat de Comunitats Autònomes, inclosa Aragó, per a traslladar-los la informació més detallada.
La metodologia respon a criteris objectius, transparents, de caràcter tècnic i iguals per a totes les comunitats. En concret, consta de tres fases.
- Fase 1. Es compara el creixement del deute autonòmic durant la crisi financera, és a dir, entre el 31 de desembre de 2009 i el 31 de desembre de 2013 amb el creixement del passiu autonòmic durant el període de la pandèmia i el major impacte de la guerra d'Ucraïna, és a dir, del 31 de desembre de 2019 fins al 31 de desembre de 2023. En el primer període, el deute va augmentar en 109.582 milions i, en el segon, en només 29.272 milions. Aquest càlcul llança una xifra de 80.310 milions, un import que reflecteix el sobreendeudamiento que van registrar les comunitats per l'absència de mecanismes de suport de l'Administració Central en la crisi financera.
Una vez identificado el sobreendeudamiento se utiliza un criterio técnico para fijar el reparto. El grueso de la distribución de la condonación se realiza a través del criterio de población ajustada. De hecho, el 75% del sobreendeudamiento detectado de 80.310 millones se realiza en función del peso de la media de la población ajustada de cada comunidad entre 2010 y 2022. Para Aragón esta distribución alcanza los 1.931 millones de euros de condonación, lo que supone el 21% de su deuda, frente a la media del 19,3% del conjunto de CCAA.
- Fase 2. L'objectiu és que cap Comunitat Autònoma quedi per sota de la mitjana de condonació per població ajustada. Per tant, s'eleva la condonació d'aquelles comunitats per sota de la mitjana per a garantir que almenys tinguin un 19,3% de condonació de deute. Aragó no es veu afectada en aquesta fase perquè se situa per sobre de la mitjana.
- Fase 3. Se realizan dos ajustes adicionales. En el primero, se identifica a la comunidad autónoma que con la metodología seguida hasta ahora presenta una mayor condonación por habitante ajustado, que es la Comunidad Valenciana con 2.284 euros. Y, a continuación, se fija una condonación adicional hasta alcanzar ese mismo nivel para las comunidades autónomas que han tenido durante el período 2010-2022 una financiación homogénea por habitante ajustado inferior a la media.
Además, se fija también una compensación adicional para aquellas comunidades que hayan ejercido al alza sus competencias normativas en el IRPF.
En el cas d'Aragó, aquesta tercera fase implica afegir 193 milions més de condonació.
Els ajustos d'aquestes fases tenen com a objectiu intentar compensar i igualar a les comunitats en dues ràtios que són susceptibles de generar comparacions, com són el de deute condonat sobre el total i deute condonat per habitant. Una vegada realitzades aquestes correccions l'import total de la condonació per a Aragó se situa en els 2.124 milions d'euros.
Procediment d'assumpció del deute
El Anteproyecto de Ley també recull el procediment perquè l'Estat assumeixi aquest deute autonòmic. Aquest procés, que és de caràcter voluntari, dependrà de si es tracta d'una comunitat amb o sense deute del FLA.
En el cas de les Comunitats amb deute del FLA, com Aragó, l'assumpció del deute s'aplicarà mitjançant la cancel·lació o amortització dels saldos vius dels préstecs amb el FLA, fins a aconseguir l'import previst en la llei per a cada Comunitat, començant pels més antics, fins a amortitzar, si fos necessari, el corresponent a 2019. A partir d'aquí, si cal per a arribar a la xifra total a condonar, es cancel·larà el préstec del FLA de l'any 2024 i després es cancel·laran els dels anys anteriors a aquest. És a dir, 2023, 2022, etc.
Compatible amb la reforma del sistema de finançament
La vicepresidenta Montero ha subratllat que l'assumpció del deute autonòmic “no frena ni substitueix la reforma del sistema de finançament” en la qual el Govern continuarà treballant sobre una proposta que beneficiï a tots els territoris.
Així mateix, la titular d'Hisenda ha subratllat que l'assumpció del deute autonòmic “no frena ni substitueix la reforma del sistema de finançament” en la qual el Govern continuarà treballant sobre una proposta que beneficiï a tots els territoris.
Por último, Montero ha reiterado que la condonación de la deuda beneficia a todas las Comunidades Autónomas, incluidas las gobernadas por el PP. “ De los 83.252 millones de euros de deuda que asume el Estado, casi 60.000 millones corresponden a deuda de comunidades gobernadas por el PP. Dicho de otra forma, 7 de cada 10 euros condonados benefician a las comunidades donde gobierna el PP”, ha destacado la titular de Hacienda, quien ha pedido a los presidentes autonómicos del PP que “recapaciten” y respalden una medida que es beneficiosa para los ciudadanos.
