Saragossa.- El Consell de Ministres ha aprovat en primera volta l'Avantprojecte de Llei de Mesures Excepcionals de Sostenibilitat Financera per a les Comunitats Autònomes de Règim Comú. Aquesta norma permetrà a l'Estat assumir 83.252 milions d'euros de deute de les Comunitats Autònomes, la qual cosa beneficiarà a tots els territoris en reduir el seu passiu, alliberarà uns 6.700 milions d'euros del pagament d'interessos que podran destinar a reforçar l'Estat del Benestar i els permetrà guanyar autonomia financera en facilitar la seva sortida als mercats.

En el cas d'Aragó, la condonació del deute per part de l'Estat aconsegueix els 2.124 milions d'euros. Això suposa reduir el deute d'Aragó un 23% respecte al tancament registrat en 2023.

L'objectiu d'aquesta mesura “inèdita” i “excepcional”, com ha assenyalat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, és corregir el sobreendeudamiento al qual es van veure abocades les Comunitats Autònomes durant la crisi financera per la falta de recursos per part del Govern de Mariano Rajoy. Alguna cosa que contrasta amb el suport financer brindat pel Govern progressista, que es tradueix que les Comunitats Autònomes han rebut 300.000 milions d'euros més de recursos en set anys de govern de Pedro Sánchez respecte als set anys de Govern conservador.

Montero, durant la seva intervenció en la roda de premsa del Consell de Ministres, ha recordat que aquesta norma, que beneficia a totes les Comunitats, tinguin o no deute amb el FLA, és “plenament coherent” amb la política de suport financer a les Comunitats Autònomes que ha aplicat el Govern des de 2018.

En aquest sentit, la ministra d'Hisenda ha recordat altres mesures inèdites posades en marxa per l'Executiu en favor de les administracions territorials com, per exemple, els 30.000 milions dels fons COVID, que les CCAA no van haver de retornar a diferència dels préstecs del FLA adoptats pel Govern del PP en l'anterior crisi i que són l'origen del sobreendeudamiento que l'Avantprojecte de Llei busca corregir.

O també el manteniment dels lliuraments a compte de 2020 com si no hi hagués hagut pandèmia, que va generar unes liquidacions negatives de 4.000 milions que l'Estat va assumir i va evitar que les Comunitats Autònomes haguessin de retornar.

Aquesta política de suport a les CCAA és la que ha permès que, en els set anys de Govern de Pedro Sánchez, la comunitat d'Aragó rebi, excloent els fons europeus, 9.204 milions més de recursos que en els set anys de Mariano Rajoy. De fet, entre les mesures adoptades es troben els 832,5 milions de fons COVID transferits per l'Estat a Aragó, o els 275 milions de les liquidacions negatives de 2020 d'Aragó que l'Estat va assumir, entre altres actuacions.

Metodología per a la condonació

El Anteproyecto de Ley recull la metodologia per al càlcul de la xifra de condonació que correspon a cada comunitat i que el Ministeri d'Hisenda ja va traslladar als governs autonòmics el mes de febrer passat. A més, aquesta proposta va ser aprovada en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del mateix mes.

Posteriormente, el Ministeri d'Hisenda ha mantingut reunions tècniques individuals amb la pràctica totalitat de Comunitats Autònomes, inclosa Aragó, per a traslladar-los la informació més detallada.

La metodologia respon a criteris objectius, transparents, de caràcter tècnic i iguals per a totes les comunitats. En concret, consta de tres fases.

- Fase 1. Es compara el creixement del deute autonòmic durant la crisi financera, és a dir, entre el 31 de desembre de 2009 i el 31 de desembre de 2013 amb el creixement del passiu autonòmic durant el període de la pandèmia i el major impacte de la guerra d'Ucraïna, és a dir, del 31 de desembre de 2019 fins al 31 de desembre de 2023. En el primer període, el deute va augmentar en 109.582 milions i, en el segon, en només 29.272 milions. Aquest càlcul llança una xifra de 80.310 milions, un import que reflecteix el sobreendeudamiento que van registrar les comunitats per l'absència de mecanismes de suport de l'Administració Central en la crisi financera.

Una vegada identificat el sobreendeudamiento s'utilitza un criteri tècnic per a fixar el repartiment. El gruix de la distribució de la condonació es realitza a través del criteri de població ajustada. De fet, el 75% del sobreendeudamiento detectat de 80.310 milions es realitza en funció del pes de la mitjana de la població ajustada de cada comunitat entre 2010 i 2022. Per a Aragó aquesta distribució aconsegueix els 1.931 milions d'euros de condonació, la qual cosa suposa el 21% del seu deute, enfront de la mitjana del 19,3% del conjunt de CCAA.

- Fase 2. L'objectiu és que cap Comunitat Autònoma quedi per sota de la mitjana de condonació per població ajustada. Per tant, s'eleva la condonació d'aquelles comunitats per sota de la mitjana per a garantir que almenys tinguin un 19,3% de condonació de deute. Aragó no es veu afectada en aquesta fase perquè se situa per sobre de la mitjana.

- Fase 3. Es realitzen dos ajustos addicionals. En el primer, s'identifica a la comunitat autònoma que amb la metodologia seguida fins ara presenta una major condonació per habitant ajustat, que és la Comunitat Valenciana amb 2.284 euros. I, a continuació, es fixa una condonació addicional fins a aconseguir aquest mateix nivell per a les comunitats autònomes que han tingut durant el període 2010-2022 un finançament homogeni per habitant ajustat inferior a la mitjana.

A més, es fixa també una compensació addicional per a aquelles comunitats que hagin exercit a l'alça les seves competències normatives en l'IRPF.

En el cas d'Aragó, aquesta tercera fase implica afegir 193 milions més de condonació.

Els ajustos d'aquestes fases tenen com a objectiu intentar compensar i igualar a les comunitats en dues ràtios que són susceptibles de generar comparacions, com són el de deute condonat sobre el total i deute condonat per habitant. Una vegada realitzades aquestes correccions l'import total de la condonació per a Aragó se situa en els 2.124 milions d'euros.

Procediment d'assumpció del deute

El Anteproyecto de Ley també recull el procediment perquè l'Estat assumeixi aquest deute autonòmic. Aquest procés, que és de caràcter voluntari, dependrà de si es tracta d'una comunitat amb o sense deute del FLA.

En el cas de les Comunitats amb deute del FLA, com Aragó, l'assumpció del deute s'aplicarà mitjançant la cancel·lació o amortització dels saldos vius dels préstecs amb el FLA, fins a aconseguir l'import previst en la llei per a cada Comunitat, començant pels més antics, fins a amortitzar, si fos necessari, el corresponent a 2019. A partir d'aquí, si cal per a arribar a la xifra total a condonar, es cancel·larà el préstec del FLA de l'any 2024 i després es cancel·laran els dels anys anteriors a aquest. És a dir, 2023, 2022, etc.

Compatible amb la reforma del sistema de finançament

La vicepresidenta Montero ha subratllat que l'assumpció del deute autonòmic “no frena ni substitueix la reforma del sistema de finançament” en la qual el Govern continuarà treballant sobre una proposta que beneficiï a tots els territoris.

Així mateix, la titular d'Hisenda ha subratllat que l'assumpció del deute autonòmic “no frena ni substitueix la reforma del sistema de finançament” en la qual el Govern continuarà treballant sobre una proposta que beneficiï a tots els territoris.

Finalment, Montero ha reiterat que la condonació del deute beneficia a totes les Comunitats Autònomes, incloses les governades pel PP. “ Dels 83.252 milions d'euros de deute que assumeix l'Estat, gairebé 60.000 milions corresponen a deute de comunitats governades pel PP. Dit d'una altra forma, 7 de cada 10 euros condonats beneficien a les comunitats on governa el PP”, ha destacat la titular d'Hisenda, qui ha demanat als presidents autonòmics del PP que “recapacitin” i recolzin una mesura que és beneficiosa per als ciutadans.