L'Auditori Nacional de Música ha acollit el “Dia de record i homenatge a totes les víctimes del cop militar, la Guerra i la Dictadura”, un acte que honra a moltes vides anònimes soterrades sota una llosa d'indiferència imperdonable i tracta de saldar el deute de gratitud amb els qui es van comprometre amb una Espanya lliure i democràtica. Prèviament es va guardar un minut de silenci en record de les víctimes de la DANA, el succés de la qual va motivar el trasllat de dia d'aquest acte.
En la seva intervenció, el president del Govern ha assenyalat que "no hi ha concòrdia possible quan hi ha oblit deliberat i falsejament de la història", i ha subratllat que "vetllarem perquè cap llei de falsa concòrdia desvirtuï els principis de debò, justícia, reparació i garanties de no repetició en els quals es fonamenta la Llei de Memòria Democràtica", referint-se al "clar advertiment del relator de Nacions Unides sobre les lleis de falsa concòrdia impulsades per alguns governs autonòmics".
Durant la seva intervenció en l'acte que ha retut homenatge a 21 víctimes, ha anunciat que l'Executiu impulsarà amb una sèrie d'actes, al llarg de 2025, la commemoració dels 50 anys d'Espanya en llibertat, en complir-se l'any vinent cinc dècades de la mort del dictador Francisco Franco i l'inici de la Transició espanyola a la democràcia. Amb aquesta efemèride es pretén "posar en valor la modernització i la gran transformació reeixida en aquest mig segle de democràcia, i homenatjar a totes les persones i col·lectius que l'han fet possible" - va explicar el president -. Un temps en el qual el nostre país va passar de "ser una dictadura, pobra i aïllada, a una de les democràcies més avançades del món. Una economia moderna, oberta i sostenible, una societat tolerant i inclusiva, i una potència internacional, compromesa amb el multilateralisme, l'europeïsme i la pau".
La commemoració es traduirà en "més d'un centenar d'activitats culturals i esdeveniments de diversa índole que inundaran els nostres carrers, escoles, universitats i museus, a partir del 8 de gener". Per a articular el seu desenvolupament, el govern crearà un comissionat especial, nomenarà un comitè científic format per experts de reconegut prestigi, i col·laborarà amb totes les administracions públiques en l'execució d'un extens programa d'activitats, els detalls de les quals es donaran a conèixer a l'inici de l'any en l'acte d'arrencada de la celebració.
Durant l'acte -en el qual també va intervenir el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica- s'ha homenatjat d'escriptors com Miguel Hernández, Vicente Aleixandre i María Zambrano, polítics com Blas Infante, Alexandre Bóveda i Julián Zugazagoitia, juristes com Francisco Javier Elola, mestres i professors com Joaquín Amigo o Justa Freire, artistes com Miguel de Molina, militars com Xosé Fortes, treballadors com Basilio Blasco, activistes com Ángeles Flórez “Maricuela”, Conchita Veiés, Pi Fada i Luis Pérez, maçones com Consuelo Berges, protestants com Carmen Hombre i Juan M. Salazar, exiliades com María Egea, i estudiants com Enrique Ruano.
Van assistir, per part del Govern, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda; la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social; el ministre de l'Interior; la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana; el ministre de Cultura; el ministre d'Economia, Comerç i Empresa; la ministra de Sanitat; el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030; la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, i la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Durant l'acte, organitzat per la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica, el president i el ministre van estar acompanyats pel secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.

El periodista Iñaki Gabilondo ha exercit de mestre de cerimònies i l'homenatge ha comptat amb l'actuació de Miguel Ríos i el Cor del Liceu Francès, dirigit per Adriana Tanus.

Disponible en Youtube