31.5.2022
María Luisa Balaguer Carreró, magistrada del Tribunal Constitucional i professora de la Universitat de Màlaga, ponent en el Congrés Internacional «El Trienni Liberal dos-cents anys després».
- Què va suposar el Trienni Liberal en la història del constitucionalisme i què queda d'aquell esperit?
- Va suposar un punt d'arrencada, un canvi de paradigma importantíssim en fer un tomb en la història a partir de la Constitució de Cadis. De la mateixa manera que en el seu moment la Revolució Francesa trenca postures en relació amb els poders anteriors, aquí d'una manera en cert sentit menys universal, més limitada i influïda a més per la Revolució Francesa i per la doctrina d'Anglaterra, per Locke, i fins i tot per la nord-americana, afloren una sèrie de situacions històriques que tenen avui molta importància. Com ha dit el ministre en la inauguració del congrés, els valors importants són democràcia, divisió de poders, drets…
- No obstant això, faltaven drets com el sufragi universal. Cal interpretar-ho amb els ulls d'uns altres temps?
- Clar, és l'origen del constitucionalisme, com s'ha destacat en la ponència inaugural, i el que en un moment determinat importa per a l'origen del constitucionalisme són els partits polítics i la premsa, que s'influeixen mútuament. Els partits polítics són formacions que pràcticament es generen en aquest moment, unes més moderades i altres menys, el que pretenien en tot moment era la limitació del poder real. La importació del concepte de la divisió de poders és molt important quan en el constitucionalisme d'Espanya aflora com que el poder ha de ser limitat, i això és el que al final se li imposa a la Monarquia amb escàs èxit històric, però des del punt de vista dogmàtic als i les constitucionalistes ens permet traçar una línia important que s'inicia aquí.
- S'ha esmentat també en la inauguració que Trienni és un exemple del fràgils que són aquests avanços, que en qualsevol moment pot haver-hi una reculada.
- El constitucionalisme de l'Estat social, on hi ha ja un pacte entre burgesia i classe treballadora reformulat per l'Estat, o on l'Estat és un tercer que canalitza conflictes i intenta jugar en aquestes posicions, ha estat molt vàlid, però hi ha una crisi ara de l'Estat social, perquè no sols depèn de la ideologia, sinó també de la situació econòmica i com es remenin el paràmetres economicistes. Ara mateix en una societat de les plataformes digitals ens trobem amb uns Estats que legislen, però aquesta legislació no és incumbent a altres societats que estan entrant, societats anònimes, societats econòmiques d'importància i que excedeixen de l'Estat, amb la qual cosa l'Estat es troba ara mateix en una certa irrellevància respecte dels factors econòmics. Aquesta és una crisi molt important.
